dilluns, 10 d’abril de 2017

l´ombra del corb (i 3)

Les denominacions Corb i similars. Rondelet va citar aquests noms pel corball de roca -la corba-, i els va creure derivats del grec Koracinos -però sense vincular aquest nom amb grec Korax, 'corb'


veiem que Rondelet no relacionava el nom antic amb l´au, invalidant així el millor argument per identificar el coracinos grec amb el corball -perquè tal i com diu Cuvier, pels antics el coracin era petit, de poc valor, descripció que no s´adiu al corball; només la continuïtat en les denominacions populars hauria estat un bon indici per identificar coracinos amb corba

 Chantraine sí va donar per bona la connexió amb corb al seu diccionari etimològic 






sembla que el tema de l´etimologia de coracino va arribar a crear fins i tot una certa polèmica. Paolo GiovioLibro ... de' pesci romani (1560








per Cuvier el coracinos grec és un altre peix, el que en cat. anomenem castanyoleta. Per arribar a aquesta conclusió es va basar en les descripcions clàssiques però també en les denominacions itàliques meridionals


alguns noms actuals de la castanyoleta i peixos similars són, per Cuvier, descendents directes del nom clàssic.  




El problema és que també sembla haver-hi noms  d´aquesta mena (i als mateixos llocs de fet) aplicats a un corball -el de sorra, l´ombrina-

Un altre problema: si el chromis és S.cirrosa resta el dubte de per què Ovidi el va anomenar immunda Chromis 

Cuvier va ser-ne conscient -els corballs dificilment podien tenir tan baixa consideració- i va hipotitzar que es tractava d´un altre peix anomenat també chromis.

Tot i ser un peix amb mala "reputació", la castanyoleta és la protagonista d´una famosa cançó

cançó napolitana                                  Lo Guarracino che jeva pe mare/le venne voglia de se 'nzorare/se facette no bello vestito/de scarde de spine pulito pulito
Il guarracino che andava per mare aveva voglia di sposarsi. Si mise un bel vestito di squame e di spine, pulito pulito



la teoria de Griera sobre l´origen del nom corba(ll), ben diferent 
          Griera; Els noms dels peixos (Dins Butlletí de dialectologia catalana, 1923)

-i a més aplicada al corball de sorra, que no té l´esquena tan boteruda com la corba- 

                             **************************  

Lacépède sí va creure en la connexió coracinos-corb, i va considerar que les denominacions populars i científiques al.lusives al corb haurien de ser aplicades només a S.umbra -la corba-



efectivament tenia motius per lamentar-se que no fos així: molts naturalistes abans i després d´ell van aplicar aquests noms a l´altre corball -o millor dit, van donar testimoni de com la terminologia popular els hi aplicava- Recordem els noms que va citar Bonaparte i afegim també els de Cuvier i els d´un text més recent


 Noms vènets de la corba i el corball: http://www.visitmuve.it/wp-content/uploads/2013/07/TEGNUE_WEBpart3.pdf 


Veiem per tant aplicats al corball de sorra noms com corvina, corvo, corvetto... i al final del llistat de Cuvier un chrau, que sembla també una variant de 'corb' -s´assembla per exemple al ventimiglès crou que designa tant el peix com l´ocell (la corba és Crou de ciaza, litt. corb de platja o marí; pel cas genovès cf. el Casaccia
 Però en aquest nom que semblaria relacionat amb 'corb' Cuvier va veure un continuador del clàssic chromis: ens diu que Belon, en identificar chromis i corball de sorra, va citar un mot chrau, reminiscent del grec. .


Recordem el text de Belon -que en realitat es va limitar a citar el nom chrau, sense dir que fos reminiscent del grec Chromis 

El traductor d´Aristòtil havia establert, a l´igual que Cuvier, una relació entre chromis i ictiònims actuals -però sense tenir clar a quin peix s´havien d´aplicar els ictiònims en qüestió  


              A-G. Camus;   Histoire des animaux d´Aristote Vol. 2


El nom chromis per cert no té perquè al.ludir al color fosc, a χρώμα; la seva motivació seria ben diferent:
le nom grec est χρόμις;(.)Wood le rattache plus judicieusement à la racine χρερ. -qui noterait un grondement (.) Or,ce poisson émet une sorte de grognement ;cf.Arist.,(.)4,9,3(.):quand les maigres sont ras-semblés en troupe,ils font entendre un mugissement,plus fort même que celui des grondins.E.de Saint-Denis Ichtyologie et philologie dins Revue des Études Anciennes  Année 1945  
(Veg. També el diccionari Chantraine, a la veu χρεμετίζω)


Una explicació semblant, que sembla desvincular la denominació basada en el color negre -com el del corb- i la que deriva del soroll que fa el peix (això sí: reconduïbles en darrera instància a una mateixa arrel perquè el mot 'corb' segurament és, ell també, d´origen onomatopeic) Pèi coua:Corb.(C(.) Nigra) Poisson qui vit la journée dans des trous et qui profite de l’obscurité pour capturer de petits cr-ustacés (.) et des coquillages (.) Dans sa boite crânienne il possède un otolithe (.) qui (.) lui a valu le surnom de «pèi coua» qui signifie poisson coassant (.).On l’appelle aussi Corbeau à cause de ses (.) nageoires bordées de noir


Encara trobem, però, textos actuals on sí semblen considerar que el mot clàssic és una al.lusió al color del peix:

Chromis, (χρόμιος): Chromis chromis (L., 1758) è la castagnola (..) ma tale ipotesi lascia qualche perplessità; un’alternativa potrebbe essere un’altro pesce dai colori vivaci, come avviene in molti Labridi, o il sinonimo di coracinus (vedi) http://www.gioenia.unict.it/bollettino/bollettino2012-n374/full_papers/Aquatilium_Natura.pdf



 Aquí acaba la "trilogia del corb". En previsió que tant qui llegeix com qui està escrivint s´hagi pogut perdre amb tants noms, un petit resum d´equivalències clàssiques

Chromis
Per Rondelet és la castanyoleta Duhamel fa notar però que el dibuix de Rondelet no correspon a aquest peix (no té la cua forcuda com la castanyoleta)
Belon– corball(ll de roca)? de sorra?
Cuvier– possiblement el corball de sorra (però va fer servir el nom per la denominació científica de la castanyoleta: Chromis castanea)
Saint-Denis– reig (i és el mateix chromis d´Ovidi, tot i l´apel.latiu inmunda)
Skiaina
(ll. Umbra)
Rondelet – corball de sorra
Belon– reig
Cuvier – corba(ll de roca)
Saint-Denis– Corball de sorra
coracinos
Rondelet (i Lacépéde etc)– corba(ll de roca)
Cuvier– castanyoleta
Glaucus
Belon– Corball de sorra (o segons Cuvier c. de roca)
Cuvier–Reig
(Rondelet–Palomida; Saint-Denis-un tauró, Squalus glaucus)
latus
Rondelet–reig; Cuvier ho va veure probable


diumenge, 12 de març de 2017

l´ombra del corb 2

Avui parlem breument del mot skiaina (σκίαινα) -i del mot llatí umbra, que sembla ser-ne l´equivalent semàntic- i de confusions o incerteses vàries al seu voltant. De les denominacions (suposadament) basades en 'corb' parlarem a la propera entrada -però de moment deixem aquí un video d´uns altres corbs, unes aus que semblen gairebé a mig camí entre els corbs ocells i els corbs peixos

video
 cormorans (o corbs marins o corbes marines) demostrant les seves habilitats. De fons una veu cambrilenca -Antonio Capella-: Pep, has vist quin estil tenen quan s´encabossen?



El nom grec Skiaina: Vam comentar que la denominació occitana caina -pel corball de sorra- recordava en certa manera el nom grec skiaina. En realitat no tenim ni el més mínim indici que confirmi la més que hipotètica relació entre els mots, però ens "consola" veure que ni els grans especialistes semblen tenir certeses al voltant d´aquest mot caina. Mistral va reenviar sense convenciment a un gaine 'guenyo'; Boucoiran no en va donar cap etimologia (en una entrada precedent veiem un adjectiu caïn, també present a Mistral, amb aquesta dièresi que suposem que reflecteix la mateixa pronuncia que vol reflectir la grafia marsellesa cahino)

http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=gaine  


De fet també hi ha incertesa al voltant de la identificació del peix que els clàssics grecs anomenaven skiaina (i que correspondria al que els llatins anomenaven umbra) Depenent de l´autor, seria el reig o un dels dos corballs. Llegim Cuvier: 

Histoire naturelle des poissons, par M. le B.on Cuvier ... et par ..., Volumen 5

per tant la skiaina per Belon és el reig, per Rondelet el corball de sorra, i per Cuvier la corba. Aquesta darrera és l´equivalència que donen, per exemple, en aquesta coneguda pàgina, (Bonaparte, per la seva part, va separar les identificacions de skiaina i la d´umbra)
 En grec modern sembla que efectivament és S.umbra (però no per Rondelet, com hem vist més amunt) qui rep un nom reminiscent de skiaina: Σηκιός

 Les denominacions Daina, Ombrina, Peix rei(g) Si anem als textos citats per Cuvier, veiem que Rondelet va afegir que el nom francès del seu corball de sorra era maigre -que se suposa que en realitat descriu el reig-, i Belon va donar al reig un dels noms del corball de sorra, daing (o daine, de vegades sembla que també és escrit dame). Tal i com hem vist també ombrina és una denominació aplicable a més d´un dels nostres peixos

un peix amb tants noms avui dia, només en rebia 1, segons Rondelet, en una vasta zona mediterrània: ombrina



  A Cuvier li va xocar que Rondelet fes servir així el mot maigre                 Après avoir décrit le corb (..) sous le nom de coracin (..) ou corbeau, et l'ombrine (..) sous celui d'umbra ou de daine, et lui avoir même donné le nom de maigre, il passe à une espèce (.) nommée (..) peis-rei  

Pel que fa a l´aplicació de daine al reig veiem Belon, però també Duhamel:


M. Duhamel du Monceau; 

                                      Traité des pêches et histoire des poissons: Seconde partie, V. 2


                   en un text més recent:

lou daine (espèci de loup di dènt forto e pounchudo e dóu mourre moutu); la figo (autre noum dóu daine). Charles Arnoux;Lou Breviàri dóu gènt parla prouvençau  (1967)

ja vam veure que daine a més a més sembla aplicat de vegades a espàrids; el mateix sembla passar amb la denominació ombrine Vegeu aquesta nota de Barbier o el que diuen al llibre de la Parla de Palavas:
PAGEU Pageau (..) ombrine (sparus erythrinus ou pagellus acarne);V.grusyols,padre DENTI.Ombrine (dentex)


Hem vist que Ombrina segons Rondelet era el nom més habitual pel corball de sorra ('de Marsella fins a Nàpols'). Però a parts d´Itàlia designa el reig, i llegint Bonaparte semblaria que els noms itàlics més habituals pel corball de sorra són els basats en corb -vegem els noms que va donar pels 2 corballs:

   Corba(ll de roca)                                             Corball de sorra


Veient aquest llistat és destacable que Niça se situa en un marc totalment "occità"; però potser també la Ligúria perquè, tot i que Bonaparte cita els noms Crovella etc pel corball de sorra, hi ha un munt d´atestacions lígurs del nom Unbrinn-a (per exemple és el nom que trobem en aquest llibre que ens ha fet arribar un amic genovès -Andrea Acquarone-): 

Ventemigliusu: Unbrina - Sciaena cirrhosa U cuřù de l’ Umbrìna u l’é grixu-argentu, cun pareglie righe marfàite de traversu, de cuřù giaunu-ouru cun bordi brün-barlòciu, ciü ciaire insc’i lai.


pel que fa al reig, trobem un interessant resum de noms en aquest vell text italià. Hi veiem un Peis Reg a Gènova, i poques aparicions del nom Daine tot i que, com hem vist, sembla habitual a la costa occitana:
                             Pietro Doderlein; Manuale ittiologico del Mediterraneo (1879)

ja que parlem del reig: un altre apunt sobre un nom suposadament "fora de lloc": genovès/niçard figao (provinent pel que sembla de grec Phykos), que hauria de ser el del reig però va ser traspassat per Belon a un corball:



l´estranyesa de Cuvier en veure aquesta denominació:
Bélon (..) applique le nom génois de fégaro à son glaucus, qui, d'après sa description,est notre corb,ou sciæna nigra,L.,bien que la figure qu'il en donne en soit fausse
 [en realitat ja vam dir que també la descripció -cos estriat, berruga sota la boca- correspon al c. de sorra, o a un quart corball]


El diccionari genovès Paganini confirma que fegaro, tal i com diu Cuvier, és nom que sembla que s´hauria d´aplicar només del reig.

L´equivalència amb Sciaena umbra no ens ha de confondre: aquest nom científic designa avui dia la corba però en la nomenclatura de Bonaparte és el reig. El mateix Bonaparte ens explica que l´existència de diferents noms científics (o en aquest cas d´un mateix per a dues espècies) es deu a que cada estudiós tenia en compte els ictiònims que li eren més propers -l´ombrina romana és el reig i la provençal el c. de sorrafent així la pròpia contribució al caos





                                      *********************** 


 Acabem com hem començat, amb els cormorans: per saber més coses sobre els noms itàlics d´aquesta au, vegeu aquest article. A la Ligúria s´anomenen Magrui (singular magrun; és el nom genèric d´aus que es capbussen) i pel que sembla estan en expansió
Dialecte de Ventemiglia:  In invernu gh'é aiscì in dormitoriu duve ghe va a scivernà bona parte d’i ingurabagi ch’i sun in Val Nervia. Basta aspeità candu se fa nöte pe’ ve arrivà d’i (..), Gambelonghe (..) ch’i s’azunze ai delongu ciü nümerusi Magrui (Phalacrocorax carbo).
video

diumenge, 5 de febrer de 2017

l´ombra del corb 1

 ReigCorba(ll de roca) i Corball de sorra són 3 peixos semblants; per això, un cop més, la terminologia popular n´ha intercanviat sovint els noms (pel cas català vegeu M. Duran Noms dels peixos..Vol.2 p.25) i la classificació científica va arribar a fusionar dues espècies en una sola. A sota posem alguns dels noms que semblen més difosos actualment per a cada espècie -extrets de viquipèdia- i una foto de cada peix*


Argyrosomus regius  (Perca vanloo** Sciaena aquila etc)  Català. Reig, Corb reig, Corball blanc, Corbina..  Lígur: Figařu/ Figao  Occità:Figo,Peis rei.. Italià: (Ombrina) bocca d´oro Francès: Maigre,Courbine
Sciaena umbra Cat.: Corball de roca, Corba, Corball negre...  Líg.: Crovo/Crou de Ciaza, Loca...  Oc.: Cuorp
 It.: Corvina  Fr.: Corb, Corb noir,Corbeau de mer
Umbrina cirrosa (Perca 
umbra**  Umbrina vulgaris..) 
 Cat.: Corball de sorra, Berruguet***, Reig... 
 Líg.: Ombrinn-a
 Oc.:  Caina, Daina, Ombrina..
 It.: Ombrina
 Fr.: Ombrine

 *la primera foto ve també de Vp -de fet no recordem haver vist mai un reig- Les altres dues són nostres. La del corball de roca -corba a Cambrils i l´Ametlla- la vam fer a Cambrils;
 
hi ha més peixos a la mateixa família, com aquest corball fosc -o, de nou, corba (Josep Lluís Savall; Aquell regust d'ampla llibertat (2007)

 La distinció entre corba (o corva) i corball és habitual a més indrets de parla catalana, a part dels dos que hem citat -de fet aquests ictiònims apareixen ja en un document valencià del 1324-:


un cosí pescador -Carlos Pérez- ens comenta que el color violeta al cap de l´animal és degut al fet que aquest peix "viu a zona d´alguers i freuets (barreres de roques)."

 Sobre la paraula frau Pas de vent entre muntanyes i freuet Pas sorrenc entre roques al fons marí,i la denominació genèrica Mar de la frau veg. aquí. O l´article Golf de Sant Jordi/Mar de la Frau de Viquipèdia, on en redueixen l´extensió geogràfica -aquest bocí de mar no començaria al Cap de Salou sinó més al Sud, al coll de Balaguer-.



Marcat, el coll de Balaguer. Deixeu-nos fer una mica de xovinisme: seria una pena deixar Cambrils fora de l´àmbit geogràfic Mar de la Frau, quan és potser un dels llocs on més es fa servir l´expressió




L´etimologia de freu no està clara; si frau prové de ll. frangere, aleshores curiosament està emparentat amb altres ictiònims, com fr. fretin o l´itàlic (del sud) fragàglia, que designen el peix petit
fretin 1606 menu fretin «petits poissons»(..); id. «menu peuple» (ibid.).Dér. de frait, fret,part. passé du verbe a.fr. fraindre «briser» (ca 1100, Roland, éd. J. Bédier,1247),du lat.class.frangere «casser, briser» 
fragàglia s. f. [connesso col lat.  frangĕre  «spezzare»]. – Nell’Italia merid., in senso collettivo, i giovani pesci di una determinata specie (fragaglia di trigliedi sardedi alici), o anche l’insieme di novellame di specie diverse, che è messo in vendita così mescolato, adatto soprattutto per fritture  http://www.treccani.it/vocabolario/fragaglia/ 

Fretin a Ventimiglia: A menütaglia a se ciama iscì fretìn o fritüra, e a roba tropu pecina, cun tante spine, i se ciama stranguragati.

La foto del corball de sorra és de l´Ametlla; un pescador ens va dir que a l´Ametlla els corballs es troben sovint on hi ha “barcos anfosos”


**les denominacions “perca” ens recorden que alguns naturalistes del XIX van separar S.umbra dels altres dos peixos -reunits amb el llobarro a la fam. perca. Vegem els motius al.legats per Lacépéde i també com Risso va separar els peixos:

De Lacépède; Histoire des poissons


El motiu pel qual Duhamel havia separat la corba situant-la dins la família espàrids (la família de peixos com l´aurada o el sarg) és un altre: va considerar que les dues aletes dorsals unides per una membrana són a la corba en realitat una, i als altres dos peixos dues  



dins dels espàrids, va situar la corba propera als tords
un dels molts tords o làbrids, peixos molt diferents als corballs -com veiem al text de sota el mateix Duhamel semblava ser-ne conscient-

La classificació és clarament incorrecta i la seva motivació -el fet que tant tords com la corba semblin tenir noms referits en primer lloc a aus- molt poc científica. Però genera un dubte lingüístic 


El dubte és aquest: amb comparació amb un ocell no sabem si es referia només al nom corb o si també a tord. És a dir, no sabem si va interpretar que aquest llenguadocià durdo equival a 'tord', nom que és en primer lloc el d´un ocell -en occità segons Mistral tourdre o tourdo; la denominació sembla que es pot aplicar també als pagells-. Ja Rondelet havia fet servir el nom durdo per la corba i també per un tord -i el nom genèric tourd per tota la família i per un làbrid concret-:
 

i Belon havia dibuixat dues ombrines (vegeu la berruga a sota de la boca a tots dos; el primer dibuix de fet sembla una barreja de corball de roca i sorra, potser és el quart corball que hem vist més amunt) i per una de les dues va citar el nom tordo -potser "erroni", va afegir-:


 Tord aplicat també al pagell -un espàrid-  http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=tourd

Curiosament, el DIGEC dóna com a primera accepció de 'tord' la del peix. Al DCVB la primera és l´ocell -pel cas italià o francès vegeu, per exemple, la Treccani o el Trésor-

Ja que parlem de diccionaris: en el de la llengua castellana (drae) no consta el mot 'durdo', tot i que sembla ben present a nivell regional. També existeix en euskera -sempre per designar làbrids; i ha entrat, pel que llegim, a la parla popular ezpain handiak dauzkanari esaten zaio 'se li diu a qui té llavis grossos' Fins i tot hi ha el durdo d´un conegut equip de futbol: DURDO DEL ATLETI. Durdo que por su color se asemeja a la camiseta del Athletic de Bilbao

al final resulta que els lleons eren tords


 les identificacions dels nostres peixos amb els espàrids semblen força habituals, i per exemple el nom occità Daina s´aplica no només als corballs sinó, pel que sembla, a espàrids com el déntol:
 

Més denominacions d´aquest peix: al llibre Ictionímia (publicat per la Generalitat de Catalunya) trobem aplicat a la corba les denominacions llissó i caluga blanca (caluga prové de 'cala' segons el DIGEC; però, més probablement, deriva d´un caluc 'miop, boirós' com ja vam veure); és a dir, dues denominacions que semblen conectar-lo amb les llisses. Viquipèdia dóna aquests dos noms per l´espècie en l´article sobre el gènere Sciaena (hi trobem per cert els adjectius oposats negre i blanc aplicats a aquest peix) : Corball negre, (.) corball de roca, caluga blanca, corb, llissó, reig, geperut, corbina   però l´article dedicat a l´espècie concreta els omet


*** Una variant del nom berruguet -al.lusiu a la protuberància que té el peix sota el llavi inferior- és la que va fer servir P.Torra al seu vell diccionari català-llatí
                 P. TORRA  Dictionarium sen Thesaurus Catalano- Latinus verborum ac phrasium (1640)

   Berrugat sembla que és la denominació del peix a la costa gascona; i en euskera, tota la família rep el nom berrugueta:  https://eu.wikipedia.org/wiki/Berrugeta 

 o bé, pel que llegim aquí, el rep el reig -que no té berruga sota la boca-

 Un dubte que se´ns acut al voltant de les denominacions d´aquest corball és saber si el nom provençal caino podria ser derivat del clàssic skiaina ('ombra'), d´on prové el nom de la família i sobre el qual parlarem en la propera entrada

La denominació Caina a Marsella: Cahino. (Fr. Ombrine commune. Sc. Umbrina vulgaris). — Es lou noum que si douno pereou aou berruga. (V. aqueou mo).