divendres, 14 de juliol de 2017

Jump for your life

 Dissabte 1-7 es va celebrar a Cambrils la festa de l'ormeig; enguany vam ajudar a recollir la sàrcia des de la platja i no vam fer cap foto de l'esdeveniment; una pena perquè hauríem pogut recollir gràficament un fet sempre espectacular: la sàrcia havia envoltat una mola de llisses, i a mesura que l´artet s'apropava i sánava tancant, la majoria van anar saltant fora i es van poder salvar. Bravo per elles.
 (per compensar la manca de fotos d´aquest esdeveniment concret, al final de l´article en penjarem dues que no hi tenen a veure directament, però que, estranyament, ens van sortir relativament bé)








 la foto, prestada per una familiar, és llunyana i s´hi veu poca cosa; però la taqueta blanca a la dreta segurament és una llissa saltant cap a la salvació. A sota, una llissa, ara al port de Cambrils, que també es va salvar -en aquest cas gràcies al pescador que la va deixar tornar a casa-




 De quina de les vàries espècies de llisses es tractava concretament? No ho sabem; i encara que ho sabessim, potser no sabríem atribuir-li amb seguretat un nom popular. I és que els noms catalans de les llisses són si fa no fa els mateixos però en funció del diferent indret geogràfic - o de vegades en un mateix indret, com sembla ser el cas alguerès- una denominació pot arribar a designar gairebé totes les menes. Ho veurem sobretot en el cas de mújol, que si bé no acostuma a designar tota la família (com sí poden fer per exemple muge/muggine/muzao en francès/italià/lígur) acaba sent aplicat segons el lloc a totes les llisses

  Per en Miquel Duran el mújol és la llissa de cap gros -o llobarrera, Mugil cephalus- i la llissa (vera) és una de les de llavis gruixuts; és l'opinió més habitual -vegeu el primer i segon text a continuació; el cas occità és semblant (però ja vam veure diferències a l´hora de fer servir el mot lissa, aplicat de vegades a la llissa de cap pla i d´altres a la de llavis gruixuts) 
 Però al tercer text mújol és el galta-roig (això sí: el text recull també l´equivalència mújol-M.cephalus). Al quart és la de cap pla. Al cinqué és la llissa de llavis gruixuts. 




R.Caria; El lèxic dels mariners algueresos (2010)



    A.Griera; Els noms dels peixos...(1913)











Alfred Ayza; La pesca en la València del segle XIV (dins la Revista l´Espill 17 1983)


un altre text, on, després de recordar que llissa vera és el nom habitual de M.chelo, se´ns diu que tant llissa com mújol poden designar M.cephalus:




les llistes antigues de noms de peixos no ens ajuden gaire: o apareix el nom llissa o el nom mújol -o tots dos- però sense especificar trets distintius de cada peix- 

Robert Cuellas  Campodarbe; El ́Llibre de Costums, Privilegis i Ordinacions ́ de la ciutat de Balaguer (2012)


Al vell diccionari de Pere Torra mújol és M.cephalus -però sembla que el nom llissa sigui pel cap-pla- 


el que diu el DCVB:
MÚJOL || 1. m. Peix de l'espècie Mugil cephalus, semblant a la llissa, LLISSA LLÍSSERA f. || 1. Peix acantopterigi de diferents espècies del gènere Mugil;

en canvi en aquest text antic provençal parlen de mujols i  calugas
Ja que ha sortit el terme caluga: el que sí sembla clar (vegeu el cinquè text penjat més amunt) és que l´aplicació de l´adjectiu 'negra' i 'blanca' es fa sempre a aquestes dues espècies concretes:
                 M.Alegre, J.Lleonart, J.Veny; Espècies pesqueres d´interès comercial (1992)



  Fem un petit salt -mai millor dit- a la Sardenya: en aquests vocabularis sards lissa i muggine són sinònims intercanviables. I en un altre text, el que pengem a sota, el naturalista sard va dir que no era capaç de distingir les diferents llisses, i que els pescadors ho feien...tenint en compte la manera diferent de saltar de cadascuna

                                      F.Cetti; Storia naturale di Sardegna (1774)






des de fa uns poquets dies Cambrils ha recuperat la subhasta de peix -després de 17 anys de no fer-ne. A la pantalla veiem el preu de venda de les llisses i no podem evitar preguntar-nos: quina llissa en concret?    potser la resposta la tenim en la mateixa imatge perquè el nom apareix en plural: 'llisses' (en la traducció castellana del costat, singular 'lisa') 






 Ja vam veure que el nom del moll de vegades és posat en relació amb alguns dels noms per les llisses



 
L´escórpora és, en certa manera, l´antítesi de les llisses: no salta ni neda, i s´està a l´aguait esperant la seva presa. Però ens permetrà acabar l´article amb un to pseudo(melo)dramàtic, perquè aquesta ens va deixar que ens hi apropéssim tant que gairebé en vam poder tastar el verí


articles relacionats:

dijous, 22 de juny de 2017

remena nena

  Fragment del capítol 5 de Pinocchio en les 5 versions que de tant en tant intentem analitzar en aquest blog. 
 Hi trobem 4 maneres de dir 'remenar, regirar': toscà frugare , genovès/piemontès ravattâ/ravatè, ferrarès rumàr, venecià remenar








 .L´original de Collodi fa servir frugare però en toscà també existeix el paral.lel del ferrarès rumàr -que té el mateix origen que els nostres remugar i rumiar: rumare 1 pop., tosc. Rimenare, rimescolare 2 ant., lett. Ruminare el diccionari Treccani, que dóna l´accepció amb sentit 'ruminare' com a primera, també recorda l´origen toscà del sentit 'remenar': rumare v. tr. [lat. volg. rūmare, der. di rūma «petto, gola»]. – 1.ant. Ruminare [..] 2. tosc. Rimescolare

en vènet també existeix el verb rumare; aquest web el dóna com a genuí en front de l´italianisme sercar -que sí que sembla vàlid quan es tracta de cercar sense remenar; un altre sentit de sercar és el de 'tastar'

LINGUA VENETA
DIALETTO VENETO
ITALIANO
Rumar
Sercar
Rovistare, cercare


Zsercar1 (..) sercar[e] (..) cercare; zsérca le ciave cerca le chiavi! ; zsérca de far ben cerca, vedi di comportarti bene zsercar2 (..) sercar[e] (..) assaggiare, sentire al gusto, assaporare; zsérca el vin = tasta el vin assaggia il vino (SIN. tastar1 , sajar) http://www.xoventu.org/wp-content/uploads/2010/09/disionario-ven.pdf
en aquesta pàgina (on per cert la llengua ja és anomenada directament "dialetto") també consideren rumare com a verb típic vènet i el tradueixen a l´italià com 'rimenare' -amb acudit final inclòs-:
Il verbo rumare in italiano significa rimenare, rimescolare, anche ruminare. In dialetto veneto ma anche emiliano significa rovistare (in genere un recipiente in profondità), (..) grattare la terra, scavare (tipico dei cani), rimescolare. “La ghèto finìa de rumàre lì dentro”(l’hai finita di rovistare lì dentro?). “El can ga rumà da per tuto” (il cane ha scavato dappertutto).(..)
il termine è stato associato anche ad una barzelletta veneta (Il più famoso archeologo cinese? Chiruma Kataosi)(..) qui regira troba ossos


rumare (rumâ) en lígur: el trobem per exemple al diccionari ventemigliusu-italiano que ens va fer arribar amablement Enrico Malan; hi veiem una accepció 4 específica: l´acció pròpia de la sàrcia (xarxa) d´arrastro; ens sembla un verb força descriptiu de l´efecte -no sempre positiu, malauradament- que provoquen algunes sàrcies al fons del mar: no només arrossegar sinó també regirar-ho tot. 
També pengem un exemple en el dialecte del municipi del ponent lígur 




A sciàbega a (..) se tira d’in terra in modu ch’a rüme in sciù fundu, ubligandu i pesci a intrà intu sàcu. 
http://www.cumpagniadiventemigliusi.it/index.php/marina-locale/338-sciabega-e-giancheta 



la sciabega és semblant a la sàrcia anomenada artet. A les fotos (nostres, d´aquí la poca qualitat), la festa de l´artet a Cambrils l´any passat. S´apropa ja la d´enguany


de rumare prové el lígur per escombraria: rumenta; però ja vam veure aquí que per la frase 'remenar a l´escombraria' és habitual fer servir el verb que veiem a la traducció genovesa i dir per tant ravatâ inta rumenta. També vam parlar de l´equivalent occità rementa(s) -que semblaria el mateix mot amb la primera sil.laba reinterpretada com un prefix re-, però Mistral el va relacionar amb llatí ramenta 'llimadures', procedent de radere-


Dos exemples genovesos recents: Quande gh’ea e stradde pinn-e de pertuxi (..) Ò parlòu de chi va a ravatâ inta rumenta http://www.seseditoria.it/gazzettino/dicembre_16bassa.pdf

Un giórno, de quélli che no s’à nìnte de speciâle da fâ, magâra cêuve e l’é fréido, e se va a ravatâ inte vêge cöse, ò atrovòu ’na scàtoa de légno  http://www.seseditoria.it/gazzettino/febbraio_13bassa.pdf     en aquest exemple, sigui dit entre parèntesi, trobem una construcció típica lígur on la condició de fred no s´expressa amb el verb 'fer' sinó amb 'ésser' -i on, per tant, 'fred' és adjectiu i no substantiu: és fred; passa el mateix amb câdo, que a diferència del català, és tant substantiu ('calor') com adjectiu ('calent') 

un de savonèsFin a l’ätru giurnu eu un poverettu ch ˙ ’ u dumandävu l’elemoxina, poi, ravatandu int’a rümenta, ho truvóu ‘na lanpada vegia; http://www.campanassa.it/3%20campanassa.pdf 
 
dues opinions, no tan recents, sobre el verb (i el substantiu 'ravato' andròmina, moble vell')



G. Parodi Giornale Ligustico... (1885)


.passem al remenare del text venecià (que ja hem vist que també hauria pogut ser rumare); el verb pot ser pronominal, 'bellugar-se'; l´exemple que ens en dóna aquest diccionari és el de bellugar-se al llit -moviment no gaire aparatós però ple d´agitació: remenar/ ra-(menar[e]) (..) 1. rigirare, rimescolare 2. picchiare (intens. di menare); remenarse vb.reg.rifl. rigirarsi; remenarse ’ntel leto rigirarsi nel letto, senza riuscire ad addormentarsi 

dos exemples més extrets de la mateixa traducció del nostre clàssic (entre parèntesi posem els mots corresponents a alguna de les altres versions)

cap 7 — Vèrzime!, - sigava intanto Bepin da la strada.
Papà mio, no posso!, - rispondeva el buratin pianzendo e remenàndose2 in tera. La nota del text aclareix als lectors el significat del mot: 2 Rimenandosi, agitandosi scompostamente.(toscà: ruzzolandosi; genovès arrobattandose; ferrarès vultulàndass)

cap 11 Magnafogo (..) in fondo no ‘l gera un cativo omo. E la prova xe stada che, come che ‘l se ga visto portar davanti el pòvaro Pinochio che ‘l se remenava2 come na bissa sigando: “No vogio morir, no vogio morir!”, el ga scominsià subito a comòverse 2 Dimenava.(toscà che si dibatteva; gen. ch´o sbatte pe tutti i versci; fer. ch´al s´agitava..)

al cap. 28, en canvi, trobem un simple menare per referir-se al fet d´agitar una part del propi cos, les cames -o millor dit les potes, perquè qui ho fa és un gos-: el ga subito scominsià a menar le sate come un disperà par star a gala


segon parèntesi, ara ictionímic: hem marcat en negreta el mot bissa 'serp' derivat de bèstia. Habitualment -vegeu per exemple aquí- es considera que el mot vènet per l´anguila jove, bisato, n´és un derivat. En aquest article es posa en dubte la teoria, per raons fonètiques -el pas de s sorda a sonora-. I als textos següents veiem que hi ha una segona hipòtesi:

bisato // biˈźato s. m. sing. (..))[Voce diffusa in tutta l’area ven. Cfr. istroven. (Fiume, Capodistria), pad. e venez. biʃato (anche come eufemismo per l’organo sessuale maschile), bellun. biʃat, vic. e trev. biʃata f. e ital. bisatto ‘piccola anguilla’ (..). < Esistono varie ipotesi sull’etimo della voce ven. bisato: Battisti e Alessio (DEI: s.v., JaFa I: 157) lo collegano all’ital. biscia ‘serpe non velenosa’, dal lat. bēstia(m) (DELI: 220), per la somiglianza fisica delle due specie. Doria (GDDT: 75) contesta quest’ipotesi (v. anche Manzini / Rocchi: 21) a causa di difficoltà fonetiche. È più probabile, secondo Doria, la derivazione dall’agg. ven. biṣo, a sua volta dall’agg. ital. bigio ‘di colore grigio opaco’ Mari romanzi, mari del contatto: lessico e paremiologia 2016
             V.Vinja Poissons serpentiformes:noms panméditerranéens (1976)

Potser hi ha encara una tercera opció: existeix un mot vènet biso que significa 'pèsol', italià pisello. Pisello designa en italià també el penis i no descartem que en vènet s´hagi fet la mateixa comparació. De fet tant l´anguila -ho hem vist en un dels textos de més amunt- com biso poden al.ludir al membre masculí -i potser als testicles? 
                                                   E.Rosman; VocabolariettoVeneto Giuliano (1922)

 el nom bisato a la costa eslovena




Remenar en català pot ser pronominal i el Dgec posa de nou l´exemple de l´agitació al llit  pron Regirar-se. Remenar-se al llit, agitat per la febre

per nosaltres -per qui escriu aquest blog- és bàsicament un verb transitiu, i no l´hem fet servir mai com en l´exemple del Dgec o els exemples venecians. Si fem una cerca a google de 'es' + 'remena' en general el que trobem són formes impersonals o passives -exemple escatològic inclòs-

en tot cas el verb segueix viu, i fa pocs dies vam enxampar el nostre nebodet de 5 anys cantant aquest clàssic entre clàssics





  








un altre clàssic: remenar en un acudit del Cu-cut (consultable a la web ARCA) que vam llegir fa uns dies en aquesta novetat editorial 

 









potser us pot interessar també  http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/01/occitans-o-cantabres.html

divendres, 26 de maig de 2017

pinocchio capítol 12

   Reprenem el nostre petit "estudi comparatiu" de 5 traduccions o versions de  Pinocchio (una d´elles és l´original toscà) trobades a la xarxa. Seguirem endavant de manera aleatòria i no-sistemàtica; una feina ordenada i sistemàtica es faria eterna perquè a cada línia dels textos hi ha material interessant. Per posar un exemple: només la frase inicial del capítol 2 és ja fascinant, amb 5 maneres diferents d´expressar el subjecte indefinit -la toscana, per exemple, consisteix en una forma passiva d´un verb... intransitiu; en vam parlar aquí-.


Els fragments d´avui corresponen al capítol 12. Els personatges que trobem al capítol -a part d´en Pinocchio- són el Menjafoc, un gegant que vol semblar dolent però no ho és tant, i una guineu i un gat que volen semblar bons i no ho són gens. Avui comencem amb aquests dos animalons. 


               Toscà                      Ferrarès                     Venecià                  Bandidès          Genovès

.gen. arrembâ(se)/band.rumbâ(se) corresponen a cat. arrambar. De fet el nostre verb sembla d´origen genovès, tal i com vam veure aquí

.els diferents mots dialectals per 'diners' corresponen en general a antigues monedes

.gen. rebelâ està emparentat amb occità rebelar 'arrossegar(-se)', i forma part d´una d´aquelles famílies de paraules complexes i que ens donen mals de cap. Potser emparentat amb el ravalha que vam veure aquí en parlar dels noms dels besucs i provinent d´una arrel *rabb (o *rep o similar?); vegeu aquest text de Robert Geuljans. La derivació de llatí rebellare sembla improbable però que consti en acta:

        C.Randaccio; Dell´idioma e della letteratura genovese (1894)

que consti igualment aquesta altra doble teoria (doble teoria, de fet, contradictòria)
P.Malvezin;Glossaire de la langue d´oc (1929)



.gen. guaei/band. wari corresponen al nostre gaire i mereixeran una entrada pròpia més endavant. Diguem ara només que és absent a gairebé tots els dialectes itàlics a l´Est del Piemont/Ligúria; pel que fa al vènet, una internauta amb gran competència lingüística comenta aquí que el mot li és totalment desconegut -també la forma guari del toscà antic-.

Diguem també que la forma més 'oficial' d´escriure el mot genovès seria goæi -de fet avui mateix en Franco Bampi escriu aquesta frasee telefonæ no son stæte goæi 'no hem rebut gaires trucades'

.òrb(o)='cec'. En vam parlar no fa gaire i vam veure que aquest significat és més habitual en alguns dialectes que no pas en toscà. Ara veiem en aquest fragment que en efecte on Collodi va escriure cieco tots els nostres traductors posen orb(o) -i només el venecià considera oportú afegir-hi el 'de tots dos ulls' de l´original toscà; pels altres traductors orb(o) ja expressa plenament el concepte-. Tornem a trobar aquest "de tots dos ulls" en un refrany venecià que penjarem una mica més avall- 




.igualment interessants els mots per 'coix': el del gen./band. corresponen al nostre ranc. En  venecià trobem el mot sòto/a (amb accent obert que el diferencia de sóto 'sota', tal i com ens dieun aquí amb un exemple clarificador: el sòto el xe nà sóto na màchina=lo zoppo è finito sotto un´automobile

 No acabem de tenir-ne clara l´etimologia ni els possibles parentius (italià zoppo o cioto? vegeu també aquest article, on apareix citat francès sot, 'estúpid')
Corrisponde all'italiano antico "cioto", probabilmente di origine onomatopeica  http://dialetticon.blogspot.com.es/2015/02/soto.html

Sòto, ag: zoppo; lt. cloppus (dissimilazione cl>z) da l. claudus=zoppo; v,ts,ist. zoto; fri. zuet http://www.algraisan.it/s22-2.html  

una frase veneciana típica -i paradoxal- on trobem les dues paraules vistes tot just ara:

un altre mot vènet per 'coix' és, segons aquest diccionari
sanco/a (també escrit zanco o zsanco); però el sentit primer i més habitual de la paraula és 'esquerrà/na'
al Dizionario del dialetto veneziano trobem aquest fascinant 'guerxo (guenyo) de l´ull esquerre'

Aquest és el logo del partit Sanca veneta 'esquerra vèneta'



 .acabem amb la darrera frase del text: l´original toscà fa servir la comparació amb un ocell, l`òliba, per suggerir una idea d´estupidesa -a la treccani llegim que el segon sentit del mot és uomo sciocco, balordo. El traductor venecià fa servir el mot Scantabàuchi i incorpora una nota a peu de pàgina: Scanta-baùchi è detto nelle parlate venete la conseguenza negativa di una disattenzione (come prendere una scossa per aver maneggiato incautamente dei fili elettrici),
 Semblant el cas del mot bandidès uruc; en Gianpiero, traductor del text, ens comenta amablement via correu electrònic: uruc(che corrisponde al ligure oucu<auruccu) è un uccello, il gufo, che in basso Piemonte è ritenuto paradigma di stupidità.

 però per la versió genovesa en Gianpiero fa servir la comparació amb un peix que també per nosaltres és el paradigma de la poca intel.ligència, i del qual hem parlat breument més amunt: el besuc. El que és curiós -i un fet que desconeixíem- és que segons hem llegit a un text de Bordighera (oest de la Ligúria) besuc seria a la costa valenciana sinònim d´'intel.ligent' -si es confirma seria, suposem, una derivació humorística:
u Bezügu (..) il nome dialettale (..) non è certo sinonimo di furbizia; forse è dovuto ai grandi occhi che lo fanno apparire come un essere ingenuo e credulone;al contrario sulla costa di Valencia (..)besugo“ (..) è sinonimo di scaltrezza e prontezza nei detti popolari


de fet també amb un altre nom dialectal del besuc passa una cosa curiosa: sembla que deriva, suposem que de nou de manera humorística, d´un mot per 'astut', però com que és associat al peix acaba significant  'ruc, estúpid' (però també 'qui fa les coses d´amagat', la qual cosa no deixa de ser un possible sinònim d´ 'astut'): 
mafrónë: agg. Manfrone. Furbo, astuto. etim. Lat. “vafer, vafra, vafrum”, furbo. mafrónë: itt. Manfrone. Pagello bastardo. (..) (Pagellus acarne)Salvatore Argenziano DIZIONARIO-LINGUA-TORRESE-Lettera-M.pdf 

Che manfrone!(nome del Pagello fragolino, indica in senso figurato una persona sgraziata e/o lenta di riflessi e/o che fa le cose di nascosto)civitavecchia

altres noms pel besuc el pinten, definitivament, com a peix poc llest:
babbeo=belinón, bezûgo, panpalûgo   http://www.zeneize.net/itze/lemmi.asp?chiave=b 

bab (b)-/*pap - ' sciocco;brutto;(..) Derivati: (..)  bbabbaiòlu 'novellarne delle acciughe' VS, catan.(..) Sic. bbabbanum. 'mafarella (Pagellus acarne L.) 

potser és un cas semblant al del nom del burret en sard:
 http://www.sardegnacultura.it/documenti/7_49_20060407114902.pdf


uns quants besucs; recordem però que la denominació lígur s´aplica al peix germà, el patxano  http://flyingsharks.eu/portal/images/com_fwgallery/files/64/xlpagellusacarne.jpg

i aquesta foto és nostra, de fa uns dies; creiem que es tracta de boga-ravells, però no ho juraríem: 



                                                  *************************

  Intentem sempre complementar els articles amb alguna notícia d´actualitat que tingui a veure amb els dialectes vistos en l´entrada; avui toca una notícia de futbol (sí, sí, futbol), perquè pel que sembla la SPAL, l´equip de Ferrara, ha aconseguit pujar a la primera divisió italiana. Visitant un parell de pàgines que celebraven l´ascens hem pogut saber que si algú pregunta 'què ha fet la SPAL' Csala fatt la Spal?, li podem respondre: a séƞ in A!

                                                            *************************

per aquest article hem rebut el "suport tècnic" d´una amiga, gràcies Paula S. 


      potser us pot interessar també:

      http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2015/01/arrambar-amb-tot.html

     http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/01/occitans-o-cantabres.html