dijous, 19 d’octubre de 2017

Dos llibres, uns quants peixos, i un munt de guàrdies civils

Dos llibres recents: Paraules en l´espai.. de Joan Veny, i Llengua i pàtria de Joan Coromines. 

Els llibres del lingüista dialectòleg mallorquí darrerament semblen girar al voltant d´uns mateixos temes i ser una mica auto-referencials, però són sempre una delícia -i aquest conté a més a més uns interessantíssims mapes.  El segon llibre és un recull pòstum de cartes de Coromines que inclou apunts lingüístics però també reflexions polítiques que són de triste actualitat (i d´altres, com les que parlen sobre la immigració castellana, que creiem afortunadament superades)

Però a més a més resulta que tots dos libres inclouen alguna referència a ictiònims, que són les que veurem aquí. Del llibre de Veny:

















derivats de varia són també alguna denominació vèneta del llobarro i els noms catalans d´altres peixos com el gatvaire o la variada 

a Cambrils vam veure durant uns dies uns llobarros pigallats que s´estaven sempre en un mateix lloc d´una platja tranquila. Veient els videos ningú pot negar que són peixos -al menys els petits- amb gran curiositat.





També és innegable que són peixos pigallats, però els vells cambrilencs consultats ens han dit tots: no és que hi hagi dues menes de llobarros, només n´hi ha un, però quan és jove té pigues. El tema donarà per un futur text on veurem que de fet alguns grans ictiòlegs van considerar que, efectivament, de llobarro només n´hi ha un.


 Del llibre de Coromines:

és sempre xocant veure el mestre expressant dubtes. O gairebé equivocant-se perquè, de fet, el mulet francès és la llissa i no és el moll -que al text rep el nom surmulet posat amb interrogant.

 Però els dubtes són comprensibles. En el seu dia ja vam veure la complicada etimologia dels noms mulet i surmulet. Podríem resumir les diferents opcions així:
  -tots dos noms vindrien de la comparació amb el mul
  -tots dos vindrien en darrera instància del nom grec de peix myllos
  -hi hauria interferència entre el nom grec i la comparació amb el mul
  -mulet 'llissa' provindria de muge -que a parts de la costa oest francesa es diu meuille- amb possibles contaminacions de 'mul'

Tot plegat complicat encara més pel fet que no està clar quin sigui el peix myllos grec 

El que veurem ara són uns fragment (la majoria traduccions de textos del món clàssic) que mostren com en anglès les denominacions semblen també equívoques -tot i que a priori en aquesta llengua el moll és el red mullet i la llissa el grey mullet-

 per començar, a alguns diccionaris el nom mullet -sense cap adjectiu al davant- designa els dos grups de peixos, llisses i molls: 

Any of various chiefly marine fish that are widely caught for food.
Families Mullidae (see red mullet) and Mugilidae (see grey mullet)

Origin Late Middle English: from Old French mulet, diminutive of Latin mullus ‘red mullet’, from Greek mullos.


en aquesta traducció d´Atheneu, el nom per les llisses és senzillament mullet.

Mullet sense adjectiu sembla de fet gairebé un nom "comodí", que una mica més endavant a la mateixa traducció serveix per anomenar un peix de riu (abramis diu l´original grec; els textos francesos tradueixen com a brème); i a continuació apareix la llissa, anomenada ara grey mullet (kestreus al text grec)
 The fishes of the Nile, if I can still recall them after many years' absence from the     country, are: (.)  mullet, (..), and grey mullet.
   (per acabar de fer-ho tot plegat una mica més caòtic aquesta base de dades  tradueix abramis, que sembla clar que només és un peix de riu, com a grey mullet: Abramis: Greek, abramis, -idos = a fish, grey mullet) 

i en un altre punt de la traducció serveix per anomenar el myllos grec (com ja s´ha dit un peix no clarament identificat): així, l´enumeració grega κεφάλου (..) τρίγλη (..) μύλλος  és traduïda cephalus (..) red mullet (..) mullet. I en canvi en una altra traducció del mateix clàssic el grec myllos queda inalterat i qui rep el nom mullet és... el moll 









un altre fragment on als dos textos tradueixen trigla 'moll' amb un simple mullet: aquí i aquíAquí alternen mullet i red mullet:


de fet, segons llegim aquí, el red mullet seria només un dels dos molls i pel conjunt de les dues espècies es faria servir el nom mullet:

 MULLIDAE, OR MULLETS. Two fish monopolize the whole  of this small subdivision — viz. M. surmuletus, our English red mullet, (..) and M. barbatus

 Per tot plegat, no resulta estrany que aquests peixos tan diferents, molls i llisses, siguin considerats per alguns autors com gairebé família.. 
 Mullus (M. barbatus), the " Red Mullet."(..) Among the Greeks, if,as seems acknow-ledged, the τρίγλη corresponds to the Mullet, its place must be accounted high from   the number of  its devotees. 
The Cestreus, or Mugil. My inclination to include this among "The Nine Fish most   highly prized " was checked in part by (..) thepossible reproach,seeing that the glories of its cousin the Mullus  had been fully recounted, of " too much one family."

tot i que d´altres s´encarreguen de destacar les diferències que els aparten
 Most of the species belong to the genera Mugil, the mullet of all English-speaking      people, although not at all related to the red mullet or surmullet of the ancient Rom-ans, Mullus barbatus.

 Occitans i lígurs (en general tota Itàlia) s´han estalviat tanta ambiguïtat, i per exemple els noms del moll són derivats de roig i del nom grec trigla, respectivament:


Text provençal  Rougié. (Fr.Rouget.Sc.Mullus).—Que pren lou rougié,n'en manjo gé, di lou prouverbi ço que voou dire qu'es un pei requis e que si vende fouesso chier. (..) 1° Rougié de roco (..). es lou pu gro dei rougié;  (..) 2° Rougié a testo plato (Fr. Rouget barbet. Sc. Mullus barbatus). — Aqueou rougié qu'es especiaou a nouestro mar, es pu pichoun que l'aoutre e soun mourre toumbo dre su sa gargamelo. 

Text lígur  Treglia veràixa, de scögliu - Mullus surmuletus A Tréglia veraixa a l’à u murru alongau (..)  E carne i sun abasta de pregiu e güstuse, delongu megliu de chele d’a Treglia barbina.  Treglia barbina, de fangu - Mullus barbatus A Tréglia barbìna a l’à u scafu cu’a furma alongà, in po’ atapìu ai lai, ch’u l’é recüvertu de scaglie de bon strepà. 

  Hem dit que parlaríem de 2 llibres però finalment en són 3, perquè no volem deixar passar l´oportunitat de saludar l´aparició d´un altre dels llibres sobre els dibuixants del Cu-cut. En l´acudit de sota veiem dos altres usos catalans del mot 'moll':


 En aquest blog sempre interessat pels aspectes lingüístics desconeixem, per cert, si l´assalt de la Guàrdia Civil a la redacció del Cu-cut es va fer al crit de A por ellos,o si encara no estava inventat.


 Dos molls de Cambrils. Però ja no es pot dir allò de que els molls van 'per parelles, com la guàrdia civil', perquè darrerament els guàrdies civils venen en mola, de 100 en 100

dimecres, 23 d’agost de 2017

La Storia naturale di Sardegna

 Text dedicat a l´Oleguer, un xiquet de Cambrils que fa uns dies va ser espectador involuntari de coses que mai haurien d´arribar als ulls d´un nen


En alguna entrada anterior hem citat la Storia Naturale di Sardegna de Francesco Cetti

La part on tracta els peixos data de 1778


en aquesta i alguna altra en seguirem parlant, perquè és un text interessant -també per qüestions lingüístiques. 

Comencem amb un fragment que mostra un cop més com la qüestió dels noms dels peixos pot arribar a ser d´enrevessada. Es tracta del nom de l´escòrpora més gran -anomenada en alguns indrets cap-roig-


Aquestes van ser pescades a Cambrils. Es tracta d´un peix que només veurem si les barques en porten, perquè no viu a zones superficials

 Segons Cetti -i la seva explicació va ser recollida per Cuvier i Valenciennes- el nom capone aplicat tant al nostre peix com a l´organo, és a dir als tríglids- era una referència al cap gros









 una lluerna (tríglid), capone a molts llocs d´Itàlia
en realitat sembla acceptat que el nom dels tríglids és una referència al cap però que cap(p)one aplicat a l´escórpora prové del mot que designa un gall castrat; en occità el nom del peix és capón (capoun; cf. cat. capó, que és justament la denominació algueresa del peix; per noms castellans semblants vegeu aquí). De fet en occità un mot similar aplicat al cap tindria en tot cas el significat contrari: 'cap petit'
http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=capoun 
 Text de Rondelet, on Cabote -nom de la lluerna- (en un altre fragment parla de cabot aplicat a una llissa-), sí és una referència al cap gran (vegeu també aquí a sota el text de Bonaparte); veiem per cert que algunes denominacions de tríglids deriven també de la comparació amb la gallina o altres aus -en algun text hem trobat la hipòtesi que el pas en la denominació d´aquests peixos ha estat capone ('cap gros')cappone (ara amb dues 'p' i reinterpretat com a 'gall castrat')gallina. En aquest altre vocabulari sard la denominació capone amb una 'p' és de nou la dels tríglids i amb dues la de l´escórpora, però hi trobem per aquesta segona algun cas aïllat de nom capone.
D´altra banda en aquest article veiem com algunes denominacions de l´anguila que semblen derivar de 'cap' són en realitat vinculades també al concepte de la castració


  
Tornem a l´escórpora: en català una de les denominacions és també una clara al.lusió als galls/gallines: polla, mot que té com a significat primer el de 'gallina jove'    
En Miquel Duran, sempre una referència per nosaltres, sembla no tindre clar què motiva la comparació amb l´au, i a pàg 245 del seu llibre diu: "la motivació d´aquests ictiònim no és evident (..) la carn de pollastre i la de polla tenien una valoració molt alta, valoració que encara té el cap-roig".

 A d´altres llocs, en canvi, trobem una explicació que sembla la bona:

Per tant tenim d´una banda uns noms, els dels tríglids, que sí semblen ser referència al cap gran, i uns altres -els de la nostra escórpora- que provenen d´una comparació amb el gall. Però algunes fonts com l´enciclopèdia Treccani ens "compliquen l´existència" i si al text inicial d´aquest post es feia derivar tots dos tipus de noms del concepte 'cap gran', per l´enciclopèdia italiana en canvi la denominació de l´escórpora però també la de les lluernes provindrien totes dues del concepte 'gall castrat'


capóne1 s. m. [accr. di capo]. –1. tosc. Testa grossa, testone (..) 2. Forma diffusa in varie regioni per  cappone, come nome di pesci;
cappóne1 s. m. [lat. *cappo -ōnis per il class. capo -ōnis]. – 1. Galletto castrato in età giovane (..). 2.  Nome di varie specie di pesci della famiglia triglidi e, in Liguria e Toscana, anche dello scorfano.

A la Ligúria  (on no hi ha consonants dobles) l´anomenen capùn; a Ventimiglia de vegades hi afegeixen un adjectiu russu ('vermell') que en principi no caldria per distingir-lo de l´altra escórpora -anomenada rascàssa-. Veiem també, per cert, que tot i que el nom provingui segurament del concepte 'gall castrat', la referència al cap gros de l´animal és inevitable
      http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 
                              
                                               **********
La interferència del castellà és constant en català i, tot i que la gent de mar té clar que el nom polla no prové del significat secundari que té el mot castellà ('òrgan sexual masculí'), fa uns mesos vam sentir aquesta conversa a Cambrils:
 -Turista català assenyalant una polla pescada per un tresmall: quin peix és aquest?
 -pescador, somrient: en castellà corbacho
 -turista, desconcertat:  ...?! no té nom català?
 -pescador, ampliant el somriure: en català polla

 creiem estar segurs per cert que el mot que va fer servir el pescador és corbacho, però el nom castellà més habitual sembla cabracho. De fet els noms a la llotja de Cambrils són cabracho en cast. i un pudorós escórpora en català 

 aquí a sota un tema "investigable" perquè la veritat és que se´ns escapa totalment perquè el nostre peix rebria a punts de la Ligúria el nom 'besuc'




                                             *************************************


  El segon fragment que veurem avui del nostre llibre és només una curiositat precisament al voltant del gentilici 'sard'



el fet anecdòtic consisteix en que a la Sardenya, com a gairebé tota la Mediterrània, conserven un nom derivat directament de l´originari sargos; i en canvi a alguns llocs de Catalunya el nom ha acabat reinterpretat i confós amb l´adjectiu sard





 i aquesta altra foto presa també a Cambrils ens podria suggerir un comentari pseudo filosòfic: aquest sard i aquest moll es creuaran però no es trobaran mai. Però sobretot ens porta al cap una cita clàssica (i dubtosa) d´Aristòtil on diu que el Sard es menja el moll: la veritat no sembla que el de la foto -una cria, això sí- estigui gaire per la feina



 

Aristòtil; Història dels animals, traduida per A.Camus


Per acabar una importantantíssima descoberta científica: als sards -els peixos, no els habitants de la Sardenya- els fascinen les nostres xancletes

divendres, 14 de juliol de 2017

Jump for your life

 Dissabte 1-7 es va celebrar a Cambrils la festa de l'ormeig; enguany vam ajudar a recollir la sàrcia des de la platja i no vam fer cap foto de l'esdeveniment; una pena perquè hauríem pogut recollir gràficament un fet sempre espectacular: la sàrcia havia envoltat una mola de llisses, i a mesura que l´artet s'apropava i s´anava tancant, la majoria van anar saltant fora i es van poder salvar. Bravo per elles.
 (per compensar la manca de fotos d´aquest esdeveniment concret, al final de l´article en penjarem dues -fetes també a Cambrils- que no hi tenen a veure directament, però que, estranyament, ens van sortir més o menys bé)








 la foto, prestada per una familiar, és llunyana i s´hi veu poca cosa; però la taqueta blanca a la dreta segurament és una llissa saltant cap a la salvació. A sota, una llissa, ara al moll de Cambrils, que també es va salvar -en aquest cas gràcies al pescador que la va deixar tornar a casa-




 De quina de les vàries espècies de llisses es tractava concretament? No ho sabem; i encara que ho sabessim, potser no sabríem atribuir-li amb seguretat un nom popular. I és que els noms catalans de les llisses són si fa no fa els mateixos però en funció del diferent indret geogràfic - o de vegades en un mateix indret, com sembla ser el cas alguerès- una denominació pot arribar a designar gairebé totes les menes. Ho veurem sobretot en el cas de mújol, que si bé no acostuma a designar tota la família (com sí poden fer per exemple muge/muggine/muzao en francès/italià/lígur) acaba sent aplicat segons el lloc a totes les llisses

  Per en Miquel Duran el mújol és la llissa de cap gros -o llobarrera, Mugil cephalus- i la llissa (vera) és una de les de llavis gruixuts; és l'opinió més habitual -vegeu el primer i segon text a continuació; el cas occità és semblant (però ja vam veure diferències a l´hora de fer servir el mot lissa, aplicat de vegades a la llissa de cap pla i d´altres a la de llavis gruixuts) 
 Però al tercer text mújol és el galta-roig (això sí: el text recull també l´equivalència mújol-M.cephalus). Al quart és la de cap pla. Al cinqué és la llissa de llavis gruixuts. 




R.Caria; El lèxic dels mariners algueresos (2010)



    A.Griera; Els noms dels peixos...(1913)











Alfred Ayza; La pesca en la València del segle XIV (dins la Revista l´Espill 17 1983)


un altre text, on, després de recordar que llissa vera és el nom habitual de M.chelo, se´ns diu que tant llissa com mújol poden designar M.cephalus -la llissa llobarrera:




les llistes antigues de noms de peixos no ens ajuden gaire: o apareix el nom llissa o el nom mújol -o tots dos- però sense especificar trets distintius de cada peix- 

                Robert Cuellas  Campodarbe; El ́Llibre de Costums, Privilegis i Ordinacions ́ de la ciutat de Balaguer (2012)



Al vell diccionari de Pere Torra mújol és M.cephalus -però sembla que el nom llissa sigui pel cap-pla- 


el que diu el DCVB:
MÚJOL || 1. m. Peix de l'espècie Mugil cephalus, semblant a la llissa, LLISSA LLÍSSERA f. || 1. Peix acantopterigi de diferents espècies del gènere Mugil;

en canvi en aquest text antic provençal parlen de mujols i  calugas
Ja que ha sortit el terme caluga, també present en algunes localitats catalanes: el que sí sembla clar (vegeu el cinquè text penjat més amunt) és que l´aplicació de l´adjectiu 'negra' i 'blanca' es fa sempre a aquestes dues espècies concretes:
                 M.Alegre, J.Lleonart, J.Veny; Espècies pesqueres d´interès comercial (1992)



  Fem un petit salt -mai millor dit- a la Sardenya: en aquests vocabularis sards lissa i muggine són sinònims intercanviables. I en un altre text, el que pengem a sota, el naturalista sard va dir que no era capaç de distingir les diferents llisses, i que els pescadors ho feien tenint en compte... la manera diferent de saltar de cadascuna

                                      F.Cetti; Storia naturale di Sardegna (1774)



des de fa uns poquets dies Cambrils ha recuperat la subhasta de peix -després de 17 anys de no fer-ne. A la pantalla veiem el preu de venda de les llisses i no podem evitar preguntar-nos: quina llissa en concret?    potser la resposta la tenim en la mateixa imatge perquè el nom apareix en plural: 'llisses' 





 Ja vam veure que el nom francès del moll -surmulet- de vegades és posat en relació amb alguns dels noms per les llisses -per exemple mulet-



 
L´escórpora és, en certa manera, l´antítesi de les llisses: no salta ni neda, i s´està a l´aguait esperant la seva presa. Però ens permetrà acabar l´article amb un to pseudo(melo)dramàtic, perquè aquesta va deixar que ens hi apropéssim tant que gairebé en vam poder tastar el verí



 Edit 26-7: des de Cambrils ens envien (gràcies Gerard M.!) un video de Canal Reus que recull imatges de l´esdeveniment. Durant uns segons -des 40 al 43- veiem les llisses volar.


Més informació sobre la festa de l´ormeig a:

https://es-es.facebook.com/larjau.velallatinacambrils/

articles relacionats: