dijous, 22 de juny de 2017

remena nena

  Fragment del capítol 5 de Pinocchio en les 5 versions que de tant en tant intentem analitzar en aquest blog. 
 Hi trobem 4 maneres de dir 'remenar, regirar': toscà frugare , genovès/piemontès ravattâ/ravatè, ferrarès rumàr, venecià remenar








 .L´original de Collodi fa servir frugare però en toscà també existeix el paral.lel del ferrarès rumàr -que té el mateix origen que els nostres remugar i rumiar: rumare 1 pop., tosc. Rimenare, rimescolare 2 ant., lett. Ruminare el diccionari Treccani, que dóna l´accepció amb sentit 'ruminare' com a primera, també recorda l´origen toscà del sentit 'remenar': rumare v. tr. [lat. volg. rūmare, der. di rūma «petto, gola»]. – 1.ant. Ruminare [..] 2. tosc. Rimescolare

en vènet també existeix el verb rumare; aquest web el dóna com a genuí en front de l´italianisme sercar -que sí que sembla vàlid quan es tracta de cercar sense remenar; un altre sentit de sercar és el de 'tastar'

LINGUA VENETA
DIALETTO VENETO
ITALIANO
Rumar
Sercar
Rovistare, cercare


Zsercar1 (..) sercar[e] (..) cercare; zsérca le ciave cerca le chiavi! ; zsérca de far ben cerca, vedi di comportarti bene zsercar2 (..) sercar[e] (..) assaggiare, sentire al gusto, assaporare; zsérca el vin = tasta el vin assaggia il vino (SIN. tastar1 , sajar) http://www.xoventu.org/wp-content/uploads/2010/09/disionario-ven.pdf
en aquesta pàgina (on per cert la llengua ja és anomenada directament "dialetto") també consideren rumare com a verb típic vènet i el tradueixen a l´italià com 'rimenare' -amb acudit final inclòs-:
Il verbo rumare in italiano significa rimenare, rimescolare, anche ruminare. In dialetto veneto ma anche emiliano significa rovistare (in genere un recipiente in profondità), (..) grattare la terra, scavare (tipico dei cani), rimescolare. “La ghèto finìa de rumàre lì dentro”(l’hai finita di rovistare lì dentro?). “El can ga rumà da per tuto” (il cane ha scavato dappertutto).(..)
il termine è stato associato anche ad una barzelletta veneta (Il più famoso archeologo cinese? Chiruma Kataosi)(..) qui regira troba ossos


rumare (rumâ) en lígur: el trobem per exemple al diccionari ventemigliusu-italiano que ens va fer arribar amablement Enrico Malan; hi veiem una accepció 4 específica: l´acció pròpia de la sàrcia (xarxa) d´arrastro; ens sembla un verb força descriptiu de l´efecte -no sempre positiu, malauradament- que provoquen algunes sàrcies al fons del mar: no només arrossegar sinó també regirar-ho tot. 
També pengem un exemple en el dialecte del municipi del ponent lígur 




A sciàbega a (..) se tira d’in terra in modu ch’a rüme in sciù fundu, ubligandu i pesci a intrà intu sàcu. 
http://www.cumpagniadiventemigliusi.it/index.php/marina-locale/338-sciabega-e-giancheta 



la sciabega és semblant a la sàrcia anomenada artet. A les fotos (nostres, d´aquí la poca qualitat), la festa de l´artet a Cambrils l´any passat. S´apropa ja la d´enguany


de rumare prové el lígur per escombraria: rumenta; però ja vam veure aquí que per la frase 'remenar a l´escombraria' és habitual fer servir el verb que veiem a la traducció genovesa i dir per tant ravatâ inta rumenta. També vam parlar de l´equivalent occità rementa(s) -que semblaria el mateix mot amb la primera sil.laba reinterpretada com un prefix re-, però Mistral el va relacionar amb llatí ramenta 'llimadures', procedent de radere-


Dos exemples genovesos recents: Quande gh’ea e stradde pinn-e de pertuxi (..) Ò parlòu de chi va a ravatâ inta rumenta http://www.seseditoria.it/gazzettino/dicembre_16bassa.pdf

Un giórno, de quélli che no s’à nìnte de speciâle da fâ, magâra cêuve e l’é fréido, e se va a ravatâ inte vêge cöse, ò atrovòu ’na scàtoa de légno  http://www.seseditoria.it/gazzettino/febbraio_13bassa.pdf     en aquest exemple, sigui dit entre parèntesi, trobem una construcció típica lígur on la condició de fred no s´expressa amb el verb 'fer' sinó amb 'ésser' -i on, per tant, 'fred' és adjectiu i no substantiu: és fred; passa el mateix amb câdo, que a diferència del català, és tant substantiu ('calor') com adjectiu ('calent') 

un de savonèsFin a l’ätru giurnu eu un poverettu ch ˙ ’ u dumandävu l’elemoxina, poi, ravatandu int’a rümenta, ho truvóu ‘na lanpada vegia; http://www.campanassa.it/3%20campanassa.pdf 
 
dues opinions, no tan recents, sobre el verb (i el substantiu 'ravato' andròmina, moble vell')



G. Parodi Giornale Ligustico... (1885)


.passem al remenare del text venecià (que ja hem vist que també hauria pogut ser rumare); el verb pot ser pronominal, 'bellugar-se'; l´exemple que ens en dóna aquest diccionari és el de bellugar-se al llit -moviment no gaire aparatós però ple d´agitació: remenar/ ra-(menar[e]) (..) 1. rigirare, rimescolare 2. picchiare (intens. di menare); remenarse vb.reg.rifl. rigirarsi; remenarse ’ntel leto rigirarsi nel letto, senza riuscire ad addormentarsi 

dos exemples més extrets de la mateixa traducció del nostre clàssic (entre parèntesi posem els mots corresponents a alguna de les altres versions)

cap 7 — Vèrzime!, - sigava intanto Bepin da la strada.
Papà mio, no posso!, - rispondeva el buratin pianzendo e remenàndose2 in tera. La nota del text aclareix als lectors el significat del mot: 2 Rimenandosi, agitandosi scompostamente.(toscà: ruzzolandosi; genovès arrobattandose; ferrarès vultulàndass)

cap 11 Magnafogo (..) in fondo no ‘l gera un cativo omo. E la prova xe stada che, come che ‘l se ga visto portar davanti el pòvaro Pinochio che ‘l se remenava2 come na bissa sigando: “No vogio morir, no vogio morir!”, el ga scominsià subito a comòverse 2 Dimenava.(toscà che si dibatteva; gen. ch´o sbatte pe tutti i versci; fer. ch´al s´agitava..)

al cap. 28, en canvi, trobem un simple menare per referir-se al fet d´agitar una part del propi cos, les cames -o millor dit les potes, perquè qui ho fa és un gos-: el ga subito scominsià a menar le sate come un disperà par star a gala


segon parèntesi, ara ictionímic: hem marcat en negreta el mot bissa 'serp' derivat de bèstia. Habitualment -vegeu per exemple aquí- es considera que el mot vènet per l´anguila jove, bisato, n´és un derivat. En aquest article es posa en dubte la teoria, per raons fonètiques -el pas de s sorda a sonora-. I als textos següents veiem que hi ha una segona hipòtesi:

bisato // biˈźato s. m. sing. (..))[Voce diffusa in tutta l’area ven. Cfr. istroven. (Fiume, Capodistria), pad. e venez. biʃato (anche come eufemismo per l’organo sessuale maschile), bellun. biʃat, vic. e trev. biʃata f. e ital. bisatto ‘piccola anguilla’ (..). < Esistono varie ipotesi sull’etimo della voce ven. bisato: Battisti e Alessio (DEI: s.v., JaFa I: 157) lo collegano all’ital. biscia ‘serpe non velenosa’, dal lat. bēstia(m) (DELI: 220), per la somiglianza fisica delle due specie. Doria (GDDT: 75) contesta quest’ipotesi (v. anche Manzini / Rocchi: 21) a causa di difficoltà fonetiche. È più probabile, secondo Doria, la derivazione dall’agg. ven. biṣo, a sua volta dall’agg. ital. bigio ‘di colore grigio opaco’ Mari romanzi, mari del contatto: lessico e paremiologia 2016
             V.Vinja Poissons serpentiformes:noms panméditerranéens (1976)

Potser hi ha encara una tercera opció: existeix un mot vènet biso que significa 'pèsol', italià pisello. Pisello designa en italià també el penis i no descartem que en vènet s´hagi fet la mateixa comparació. De fet tant l´anguila -ho hem vist en un dels textos de més amunt- com biso poden al.ludir al membre masculí -i potser als testicles? 
                                                   E.Rosman; VocabolariettoVeneto Giuliano (1922)

 el nom bisato a la costa eslovena




Remenar en català pot ser pronominal i el Dgec posa de nou l´exemple de l´agitació al llit  pron Regirar-se. Remenar-se al llit, agitat per la febre

per nosaltres -per qui escriu aquest blog- és bàsicament un verb transitiu, i no l´hem fet servir mai com en l´exemple del Dgec o els exemples venecians. Si fem una cerca a google de 'es' + 'remena' en general el que trobem són formes impersonals o passives -exemple escatològic inclòs-

en tot cas el verb segueix viu, i fa pocs dies vam enxampar el nostre nebodet de 5 anys cantant aquest clàssic entre clàssics





  








un altre clàssic: remenar en un acudit del Cu-cut (consultable a la web ARCA) que vam llegir fa uns dies en aquesta novetat editorial 

 









potser us pot interessar també  http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/01/occitans-o-cantabres.html

divendres, 26 de maig de 2017

pinocchio capítol 12

   Reprenem el nostre petit "estudi comparatiu" de 5 traduccions o versions de  Pinocchio (una d´elles és l´original toscà) trobades a la xarxa. Seguirem endavant de manera aleatòria i no-sistemàtica; una feina ordenada i sistemàtica es faria eterna perquè a cada línia dels textos hi ha material interessant. Per posar un exemple: només la frase inicial del capítol 2 és ja fascinant, amb 5 maneres diferents d´expressar el subjecte indefinit -la toscana, per exemple, consisteix en una forma passiva d´un verb... intransitiu; en vam parlar aquí-.


Els fragments d´avui corresponen al capítol 12. Els personatges que trobem al capítol -a part d´en Pinocchio- són el Menjafoc, un gegant que vol semblar dolent però no ho és tant, i una guineu i un gat que volen semblar bons i no ho són gens. Avui comencem amb aquests dos animalons. 


               Toscà                      Ferrarès                     Venecià                  Bandidès          Genovès

.gen. arrembâ(se)/band.rumbâ(se) corresponen a cat. arrambar. De fet el nostre verb sembla d´origen genovès, tal i com vam veure aquí

.els diferents mots dialectals per 'diners' corresponen en general a antigues monedes

.gen. rebelâ està emparentat amb occità rebelar 'arrossegar(-se)', i forma part d´una d´aquelles famílies de paraules complexes i que ens donen mals de cap. Potser emparentat amb el ravalha que vam veure aquí en parlar dels noms dels besucs i provinent d´una arrel *rabb (o *rep o similar?); vegeu aquest text de Robert Geuljans. La derivació de llatí rebellare sembla improbable però que consti en acta:

        C.Randaccio; Dell´idioma e della letteratura genovese (1894)

que consti igualment aquesta altra doble teoria (doble teoria, de fet, contradictòria)
P.Malvezin;Glossaire de la langue d´oc (1929)



.gen. guaei/band. wari corresponen al nostre gaire i mereixeran una entrada pròpia més endavant. Diguem ara només que és absent a gairebé tots els dialectes itàlics a l´Est del Piemont/Ligúria; pel que fa al vènet, una internauta amb gran competència lingüística comenta aquí que el mot li és totalment desconegut -també la forma guari del toscà antic-.

Diguem també que la forma més 'oficial' d´escriure el mot genovès seria goæi -de fet avui mateix en Franco Bampi escriu aquesta frasee telefonæ no son stæte goæi 'no hem rebut gaires trucades'

.òrb(o)='cec'. En vam parlar no fa gaire i vam veure que aquest significat és més habitual en alguns dialectes que no pas en toscà. Ara veiem en aquest fragment que en efecte on Collodi va escriure cieco tots els nostres traductors posen orb(o) -i només el venecià considera oportú afegir-hi el 'de tots dos ulls' de l´original toscà; pels altres traductors orb(o) ja expressa plenament el concepte-. Tornem a trobar aquest "de tots dos ulls" en un refrany venecià que penjarem una mica més avall- 




.igualment interessants els mots per 'coix': el del gen./band. corresponen al nostre ranc. En  venecià trobem el mot sòto/a (amb accent obert que el diferencia de sóto 'sota', tal i com ens dieun aquí amb un exemple clarificador: el sòto el xe nà sóto na màchina=lo zoppo è finito sotto un´automobile

 No acabem de tenir-ne clara l´etimologia ni els possibles parentius (italià zoppo o cioto? vegeu també aquest article, on apareix citat francès sot, 'estúpid')
Corrisponde all'italiano antico "cioto", probabilmente di origine onomatopeica  http://dialetticon.blogspot.com.es/2015/02/soto.html

Sòto, ag: zoppo; lt. cloppus (dissimilazione cl>z) da l. claudus=zoppo; v,ts,ist. zoto; fri. zuet http://www.algraisan.it/s22-2.html  

una frase veneciana típica -i paradoxal- on trobem les dues paraules vistes tot just ara:

un altre mot vènet per 'coix' és, segons aquest diccionari
sanco/a (també escrit zanco o zsanco); però el sentit primer i més habitual de la paraula és 'esquerrà/na'
al Dizionario del dialetto veneziano trobem aquest fascinant 'guerxo (guenyo) de l´ull esquerre'

Aquest és el logo del partit Sanca veneta 'esquerra vèneta'



 .acabem amb la darrera frase del text: l´original toscà fa servir la comparació amb un ocell, l`òliba, per suggerir una idea d´estupidesa -a la treccani llegim que el segon sentit del mot és uomo sciocco, balordo. El traductor venecià fa servir el mot Scantabàuchi i incorpora una nota a peu de pàgina: Scanta-baùchi è detto nelle parlate venete la conseguenza negativa di una disattenzione (come prendere una scossa per aver maneggiato incautamente dei fili elettrici),
 Semblant el cas del mot bandidès uruc; en Gianpiero, traductor del text, ens comenta amablement via correu electrònic: uruc(che corrisponde al ligure oucu<auruccu) è un uccello, il gufo, che in basso Piemonte è ritenuto paradigma di stupidità.

 però per la versió genovesa en Gianpiero fa servir la comparació amb un peix que també per nosaltres és el paradigma de la poca intel.ligència, i del qual hem parlat breument més amunt: el besuc. El que és curiós -i un fet que desconeixíem- és que segons hem llegit a un text de Bordighera (oest de la Ligúria) besuc seria a la costa valenciana sinònim d´'intel.ligent' -si es confirma seria, suposem, una derivació humorística:
u Bezügu (..) il nome dialettale (..) non è certo sinonimo di furbizia; forse è dovuto ai grandi occhi che lo fanno apparire come un essere ingenuo e credulone;al contrario sulla costa di Valencia (..)besugo“ (..) è sinonimo di scaltrezza e prontezza nei detti popolari


de fet també amb un altre nom dialectal del besuc passa una cosa curiosa: sembla que deriva, suposem que de nou de manera humorística, d´un mot per 'astut', però com que és associat al peix acaba significant  'ruc, estúpid' (però també 'qui fa les coses d´amagat', la qual cosa no deixa de ser un possible sinònim d´ 'astut'): 
mafrónë: agg. Manfrone. Furbo, astuto. etim. Lat. “vafer, vafra, vafrum”, furbo. mafrónë: itt. Manfrone. Pagello bastardo. (..) (Pagellus acarne)Salvatore Argenziano DIZIONARIO-LINGUA-TORRESE-Lettera-M.pdf 

Che manfrone!(nome del Pagello fragolino, indica in senso figurato una persona sgraziata e/o lenta di riflessi e/o che fa le cose di nascosto)civitavecchia

altres noms pel besuc el pinten, definitivament, com a peix poc llest:
babbeo=belinón, bezûgo, panpalûgo   http://www.zeneize.net/itze/lemmi.asp?chiave=b 

bab (b)-/*pap - ' sciocco;brutto;(..) Derivati: (..)  bbabbaiòlu 'novellarne delle acciughe' VS, catan.(..) Sic. bbabbanum. 'mafarella (Pagellus acarne L.) 

potser és un cas semblant al del nom del burret en sard:
 http://www.sardegnacultura.it/documenti/7_49_20060407114902.pdf


uns quants besucs; recordem però que la denominació lígur s´aplica al peix germà, el patxano  http://flyingsharks.eu/portal/images/com_fwgallery/files/64/xlpagellusacarne.jpg

i aquesta foto és nostra, de fa uns dies; creiem que es tracta de boga-ravells, però no ho juraríem: 



                                                  *************************

  Intentem sempre complementar els articles amb alguna notícia d´actualitat que tingui a veure amb els dialectes vistos en l´entrada; avui toca una notícia de futbol (sí, sí, futbol), perquè pel que sembla la SPAL, l´equip de Ferrara, ha aconseguit pujar a la primera divisió italiana. Visitant un parell de pàgines que celebraven l´ascens hem pogut saber que si algú pregunta 'què ha fet la SPAL' Csala fatt la Spal?, li podem respondre: a séƞ in A!

                                                            *************************

per aquest article hem rebut el "suport tècnic" d´una amiga, gràcies Paula S. 


      potser us pot interessar també:

      http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2015/01/arrambar-amb-tot.html

     http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/01/occitans-o-cantabres.html 

dilluns, 1 de maig de 2017

Animals sedentaris, noms viatgers

 Una feble veu de minyona canta pels carrerons: «Compravu ‘l caragol a cinc un sisè!» ; i a ella respon la forta veu de un pescador: «Ahiò al bogamarì fresc!» o la del  joculaiu: «Ahiò la giocula!»; retorna la feble veu de dos minyons que portan una espasa plena da saborosos fruits de marina: «Boga, bogamarì... fes lo praiè de t’en eixir» http://www.interromania.com/corsu-cismuntincu/literatura/prosa/cantanys-i-passa-529.html  

 Ja sabem que sovint els noms populars per designar animals marins s´apliquen a més d´una espècie o a espècies de famílies diferents -la parla popular no té perquè reflectir la classificació científica que, d´altra banda, no és fixa i pot variar amb el temps-. O de vegades les denominacions són diferents però tenen a la base una mateixa paraula. Un exemple: al text alguerès que encapçala l´entrada hem vist el mot d´origen sard giocula (petxina), i al text de sota podem veure el joc que dóna a l´hora d´anomenar bivalves:
                  Rafael Caria; El lèxic dels mariners algueresos (2010)


  És el cas de les denominacions de mol.luscs bivalves escopinya i cloïssa. El nom cloïssa s´associa -com veiem en alguns diccionaris1- a una espècie concreta, Venerupis o Tapes decussatus (família Veneridae), però també a d´altres de la mateixa o d´altres famílies.  

Les nostres cloïsses són de manera aproximativa les Palourdes franceses -occità clovissa2- però ja veurem que Rondelet va semblar separar les dues denominacions i aplicar la primera a una espècie que en realitat no és ben bé una cloïssa (segons la denominació actual).

 1.- desconeixem perquè el mot no apareix al diccionari Alcover amb aquesta accepció relativa al mol.lusc. Sí que apareix al diccionari de l´IEC. D´altra banda diguem que veient les etimologies reportades per a les nostres dues paraules -incerta, això sí, en el cas d´escopinya- que les farien derivar de conchylium i del també llatí claus 'clos, tancat', s´entèn fàcilment el seu potencial valor genèric

 2.- Veurem més avall que els suposats sinònims palourde-clovissa potser no ho són tant. Aquest blogger va dedicar unes quantes entrades a diferenciar les dues denominacions. I ens recorda també que les cloïsses, és a dir l´espècie de mida inferior, han desaparegut de parts del litoral.
 La denominació francesa palourde s´estén de vegades també a les escopinyes o a les tellerines substituint les més "correctes" bucarde i  coque. De fet al Trésor llegim Palourde [Nom usuel de divers coquillages bivalves comestibles] Synon. bucarde, clovisse 



                           Arnould Locard Les huîtres et les mollusques comestibles..., (1890)                                   

 A la Campania sembla que palorda pot designar altres mol.luscs, com el nostre petxinot, o el musclo


Escopinya és aplicable a diferents espècies amb més motiu encara -de fet les cloïsses s´anomenen de vegades escopinyes llises3. De totes maneres en general es pot dir que anomenem escopinyes els mol.luscs de la família Cardiidae que en francès es diuen bucardes (gènere acanthocardis) i coques (cerastoderma, la nostra escopinya de gallet), però també rep aquesta denominació alguna espècie propera a la cloïssa, com l´escopinya gravada, tot i no tenir les costelles radials típiques dels membres de Cardiidae.

 3.- o copinyes llises. El nom (es)copinya per designar l´escopinya gravada, V. verrucosa, ha passat del català al castellà; tal i com diu Manuel AlvarEs nombre catalán el del molusco escupiña grabada (Venus verrucosa) (..). En catalán se documenta, ya en 1406, la voz copinya para designar a la «concha»; el DCVB define nuestra variedad como «copinya gravada: la que té la closca estriada o verrugosa» (III, s. v. copinya). Si la etimología es, como el DCVB señala sin mucha convicción, el latín conchylium, las formas con es- inicial estarían contaminadas por escopinya «saliva»

A la nota 2 hem vist un blogger occità comentant el fet que algunes espècies han desaparegut del litoral. Ja fa segles que l´acció de l´home posa en perill algunes poblacions:
Cloouvisso. (Fr. Clovisse, venus treillissée. Sc. Venus decussata). — Aoutreifes, su lou rivaji de Marsiho si pescavo de varai de cloouvisso e dei bouenei, mai despuei qu'an enfrounda lei plajo de San-Jan finco a Lestaco resto plu fouesso sablo mounte lei destraouca.  http://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf  

 I des de València (gràcies Joan Colom) ens fan arribar aquesta (mala) notícia:  

    Científicos de la UPV intentan salvar la tellina valenciana


                                                                          ********************

 Vegem la cloïssa i l´escopinya gravada en un llibre recent; i, tot i que la identificació precisa és difícil, vegem-les també en un de molt antic, el clàssic de Rondelet:

 

 Diguem alguna cosa més sobre la identificació dels bivalvs de Rondelet; el segon és una cloïssa però podria ser alguna espècie germana de decussata com V. aurea. Aquest article per exemple identifica el mol.lusc de Rondelet fent servir un salomònic: Ruditapes decussatus et/ou Venerupis aurea. De fet a alguns indrets sembla més abondant aquest germana de mida més petita (però recordem el que hem vist a nota 2), com ens mostra aquest llistat de freqüències de 4 de les espècies que veurem aquí:
                            A.Tarruella, J.López; Moluscos marinos del Baix Camp (2006)

El segon bivalve sembla l´escopinya gravada però també podria tractar-se d´alguna espècie semblant, com la xirla o rossellona,  Chamelea gallina


Alguns diccionaris clàssics consideren que es tracta de la gravada 
                                          Dictionnaire des sciences naturelles

 però altres textos l´identifiquen amb la rossellona -de fet escopinya gravada i rossellona són tan semblants que en francès són anomenades respectivament praire i fausse praire (en occità els noms també estan basats en el mot preire)-. Veiem per cert de nou l´ús de clonise o clovisse en francès i com pot designar aquestes dues espècies -i també la tellerina, Donax trunculus- (veg. la nota 2).

                                                              Journal de conchyliologie 1850


Al fragment de sota semblen tornar a identificar el mol.lusc de Rondelet amb V verrucosa -la cloïssa d´Adamson- però el text ens interessa sobretot perquè explica els motius de la denominació piperone: 

                                                Christophe E. Favart D'Herbigny.- Dictionnaire D'Histoire Naturelle


Sigui quin sigui el mol.lusc concret, aquesta cloïssa marsellesa de Rondelet no sembla cap de les actuals cloïsses catalanes -i occitanes-, i al Diccionari de Cuvier mostren estranyesa pel fet que Rondelet anomenés així una espècie que no és V. decussata4
 Belon l´a (..) plus spécialement appliqué [el nom  péloris] à une espèce de vénus, qu´on nomme clonisse à Marseille, et qui est la V.treillissée [decussata].  Rondelet, en la désignant sous la denomination de pélorde (..), figure également une espèce de venus, et peut-être la même; mais il (..) appelle clonisse une autre espèce
                 Dictionnaire des sciences naturelles, dans lequel on traite méthodiquement...

 4.- El text citat segueix Quant à la came péloride de Rondelet,il paroit que c´est plûtot une lutraire. Aquesta equivalència va ser rebutjada per malacologistes posteriors com Deshayes:


                                                Gérard Paul Deshayes; Traité élémentaire de conchyliologie (1839) 

   El Trésor, ho veurem, dóna com a bona l´etimologia segons la qual pelorida significaria 'de mida monstruosa' 
                                                                     

 Com que també la denominació lígur i toscana (existent en occità sota la forma arseli) arsella, citada per Rondelet, s´aplica sobretot  a la nostra cloïssa, semblaria que el montpellerenc va traspassar tots els noms d´una espècie a una altra, de V.decussatus o espècie similar a V.verrucosa o similar. 
 Però en primer lloc no només el nom arsella acaba (o comença) designant altres espècies -entre elles V.verrucosa, a la nota 2 l´hem vist aplicat a les escopinyes- i tenint un sentit general, sinó que les denominacions vènetes piperone i similars sí que semblen aplicar-se de manera força general a V. verrucosa i V. gallina -i per tant en aquest cas Rondelet hauria fet correctament l´equivalència. Veurem en més detall aquests noms locals al final de l´entrada. 

 I segon, una separació entre les denominacions clovisse i palourde sí que existeix -però actualment aplicada a les dues cloïsses aurea i decussata respectivament: alguns textos provençals antics les separen clarament, i aquest blogger ja citat més amunt  encara ho va fer insistentment fa pocs mesos.  Potser Rondelet no va aplicar "correctament" els noms però en tot cas sabia el que feia en separar-los:




                                                       La lenga deu Grau de Palavas (2012)

La mateixa distinció feta per un autor anglès -que considera les dues denominacions 'franceses':

     
                                                         ********************************

arribats a aquest punt, s´imposaria un estudi aprofondit -que no estem en condicions de fer- sobre aquest mot palourde; interessaria saber-ne pel cap baix dues coses:
-en primer lloc l´etimologia 'llunyana' -és a dir, si veritablement prové d´aquest grec peloris 'monstruós' però en canvi va arribar a aplicar-se a mol.luscs gens monstruosos. Opinions a favor i en contra d´aquesta derivació:

Quant aux palourdes, elles ont été ainsi nommées du mot pelorios, c'est-à-dire, monstrueux, car la péloride (palourde) est plus grande que la came, et en diffère aussi par la forme  http://remacle.org/bloodwolf/erudits/athenee/livre3.htm#93a
Αἱ δὲ πελωρίδες ὠνομάσθησαν παρὰ τὸ πελώριον. Μεῖζον γάρ ἐστι χήμης καὶ παρηλλαγμένον.

TrésorDu lat. pop. *pelorida, empl. comme nomin. de l'acc. de peloris, peloridis,gr. πελωρις,-ιδος «huître d'une grosseur énorme», dér. de πελωρ «prodige, monstre».

 en aquest diccionari (dictionnaire Audouin, 1823) pensaven de manera ben diferent:

 Les Pélorides, ainsi nommées, selon les anciens, parce que les meilleures se pressaient près du cap Pelore en Sicile, et que quelques modernes ont confondus à tort avec les Palourdes des côtes de France, ont été mentionnées sous ce nom par Athénée; celle que Rondelet figure avec son Animal (loc. cit., p. 14) paraît être un Solen http://darwin-online.org.uk/content/frameset?pageseq=1&itemID=A743.03&viewtype=text 

                                                           Histoire de l'Académie royale des sciences


(comentem també que segons aquest interessant article, tot i que en grec -també modern- pelòrios vol dir 'gegantí', l´origen primer "geogràfic" del mot referit al mol.lusc sembla més probable)
  
-En segon lloc, donat que a la costa llenguadociana-provençal no és ben bé un sinònim de clovisse, convindria saber si és mot d´origen occità o 'importat'. Al Dictionnaire de Cuvier (ja vist més amunt) semblen considerar que l´ordre cronològic d´expansió del mot és des del Llenguadoc a l´Atlàntic


 

                                                                      Dictionnaire des sciences naturelles (1825)



 però d´altra banda s´acostuma a considerar -també per part d´autors occitans- que el mot és originari de les costes atlàntiques, i que de fet no designa cap espècie mediterrània:
Clovisse Coquillage comestible (prov. clauvisso  (..), voisin de la palourde de l'Océan.  http://jcautran.free.fr/archives_familiales/loisirs/poissons.html
Palourde: Autre nom de la clovisse. Celui qu’utilisent les «estrangers». http://www.apvf.org/poissons%20malcor/P.pdf


Rondelet va ser conscient dels problemes d´interpretació del mot -ja hem vist al seu text de més amunt que no veia clara la derivació de pelorda d´un grec peloris 'monstruós' i n´intentava donar una possible etimologia occitana -que potser seria en el fons la mateixa del mot fr. balourd (castellà palurdo)? de vegades les etimologies són més properes del que sembla, com bé comenta un amic aquí-.
 De fet ja hem vist que va parlar d´una banda del mot pelorda com si fos autòcton occità (però és un mot que no trobem en cap diccionari de la llengua d´òc), i de l´altra d´un palourde 'importat' de la costa Oest (d´etimologia també dificilment reconduïble a peloris); dues paraules diferents o una mateixa provinent de l´oest però tan arrelada a terres occitanes que va servir per poder fer una distinció entre espècies semblants?. Recordem el seu text vist en nota 4:


                                               

En un dia de mala mar, una platja de Cambrils era plena de petxines; en mig minut en vam arreplegar unes 20. Lluentesous, navallons -Lutraria lutraria, n´hem parlat a nota 4-.. Però també hi havia una caixeta (o peu de cabrit, en parlem més avall) i una escopinya gravada -o potser una espècie semblant?-





abans de passar a les denominacions basades en 'arca', una breu cita d´un llibre publicat fa unes setmanes:

(..) es van aixecar gratacels a la part de Llucmajor amb el corresponents aplaudiment d´alguns i el rebuig silenciós de molts (..) A la platja va aparèixer un mur de formigó (..) van desaparèixer les dunes de primera línia (..) i al final, ja no va haver-hi algues ni més copinyes M.Cabellos; La platja de Palma (2017) p. 89  



A la Ligúria i a moltes altres zones d´Itàlia arsella designa la cloïssa (T. decussatus) però no només. Ho il.lustrem ara amb exemples; els 3 primers són lígurs -els ex. 1 i 2 provenen dels diccionaris Paganini i Casaccia respectivament-. El 4art és sard: 



 Arçéla – Amigdala decussata. L’Arçéla a l’é ina cunchiglia faita a övu, traversà da sutìře righe a rageira ch’i se incruxa cun autre righe centràe. (..). A l’à in diametru de trei di. A l’é bona da mangià
.http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf


Efisio Marcialis; Vocabolari (1913 i 1914)

arsèlla s. f. [dal genov. arsèla, che è il lat. tardo  arcella «astuccio»]. – Nome region. (Liguria, Toscana, ecc.) di varie specie di molluschi bivalvi e in partic. della vongola.  http://www.treccani.it/vocabolario/arsella/ 

 A parte l’usanza di chiamare così la tellina in Versilia, può designare (..) la vongola Venerupis aurea,detta anche longone o lupino (..). Più piccola della verace (..) 
 in Toscana è talvolta chiamata arsella pelosa l’arca di Noè o mussolo,in Liguria si usa questo nome per definire il cuore edule o cocciola e anche il tartufo di mare [l´escopinya gravada, V.verrucosa]; infine molti chiamano arsella nera la vongola nera,un tipo di verace.  http://www.pariolifotografia.it/public/05%20ARSELLE%20E%20TELLINE.pdf

A la costa occitana i fins a la Catalunya Nord existeix una denominació  arcèli -amb aquesta enigmàtica "i" final-. Ja la trobem al diccionari llenguadocià de Boissier de Sauvages (1785), i la recullen molts altres autors; Alibert li dóna un sentit molt general al segon dels seus textos que pengem:

     L. Alibert; Glossaire des termes languedociens employés par les pêcheurs du littoral Audois (1941)

arca, f. Coffre; arcade, arche de pont; coffre à pain, Rgt.; coffre à linge, Quer.; coffre à grains, Aur. Dér. arcassa, arcasse (derrière de la poupe d'un vaisseau). arcèli, m., coquillages divers: vénus, lavignon. Syn. clausissa   http://mertyl.free.fr/dico/alibert.pdf

Louis Boucoiran; Dictionnaire analogique et étymologique..(1898)
G. Azaïs; 

                    Dictionnaire des idiomes languedociens : étymologique, comparatif et technologique (1864)


L.Torreilles; Pêcheur au pays des rascasses (1997)

També trobem el mot a Palavas - a prop de Montpeller-, on ja hem vist que arcèli i clovisse són sinònims per designar una petita cloïssa -V. aurea:
 arceli procède de arcella (petite boîte) quand “clovisse” est tirée de claudere (clore, fermer) et la “palourde”, du lat. pop. pelorida, dénomination d’origine grecque spécifique (..)

ARCELI n.m.lat.arcella (petite boîte):Clovisse (tapes aureus) CLAUVISSA (..) lat. Claudere: Clovisse;une petite palourde;V. arceli.


A Marsella, segons aquest llibre, els exemplars petits reben una altra denominació, velo5:

Besourdo (Fr. Sourdon. Sc. Venus decussata). — La besourdo es uno especi de cloouvisso qu'a la formo daou mourgue e que vieou din la sablo. 
Cloouvisso. (Fr. Clovisse, venus treillissée. Sc. Venus decussata). — Aoutreifes, su lou rivaji de Marsiho si pescavo de varai de cloouvisso
Velo. (Fr. Petite clovisse. Sc. Venus decussata). — La velo es uno cloouvisso un paou pu pichouno que leis aoutrei, e que vivon e si pescon din lei mumei foun de sablo vo de fango (V. Cloouvisso). 


 5.- La mourgue citada al començament d´aquest text provençal és una escopinya; el nom significa 'monja', i, com a curiositat, aquí tenim la monja i el capellà -prèire- juntets:


 Ja que parlem d´arques: un dels bivalves més interessants de les nostres costes, l´arca noaeel peu de cabrit,  -Zampa de vacca a la Ligúria, tot i que hem vist en un text més amunt que també és anomenada arsella pelosa- rep a punts de la costa catalana el nom  caixeta; per exemple al Nord, a algunes localitats de la Costa Brava, i al Sud, al País Valencià; també a Cambrils és anomenada així. Però en canvi segons veiem en un comentari trobat a Internet, a l´Ametlla de Mar, molt a prop de Cambrils, tot just uns kilòmetres al Sud direcció País valencià, rep el nom Potes de Bacó. Un tema a investigar. 

       També interessant i "investigable" el fet que aquest mateix mol.lusc, anomenat mussolo al Vènet, rebi a parts de la Pulla un nom que significa també 'flonjo' i 'gat/a' -cf. català de Mallorca: 'moix'. 
     http://www.parlamanfredoniano.com/m/mosce/                                                                                         imatge de WP
                                                                  

                                                  ******************************

Acabem amb una mena d´apèndix sobre les denominacions vènetes (o el que en sabem) dels mol.luscs en qüestió. Bàsicament són caparossolo i similars -basats en capa, 'petxina'-, i els que fan al.lusió al sabor picant de l´animal -els biberone o piperone  que va reportar Rondelet- 

 Als primers dos textos que pengem a continuació, un dels quals s´està referint específicament a la zona costanera a nord de Venècia, ja al Friuli, veiem com caparossolo és el nom de la nostra escopinya gravada.

 Però a partir del 3er text, caparossolo designa ja la cloïssa, T Decussatus, i beberassa biberone o similars corresponen a V.verrucosa i V. gallina. 

Aquestes denominacions sembla com si s´haguessin creuat donant-ne altres de l´estil Beverassa o Caparon.

A la Romanya -és a dir al sud del Vènet- s´ha donat un altre creuament, en aquesta ocasió amb el mot dialectal per 'pobre/a' (vegeu aquest completíssim article); el text 4 sembla fins i tot donar-nos alguna forma dialectal intermitja. En aquest article i el que citem al final encara creuen en l´etimologia popular: el mot i el concepte pobre/a seria a l´origen i peverazza etc en serien derivats. 
 A la següent regió anant direcció Sud, als Abruços, el nom d´alguns mol.luscs torna a ser similar al nom vènet: paparazzo; vegeu també aquí
 Per una (llarguíssima) llista de derivats de capa, vegeu aquest volum del Lessico Etimologico Italiano, en línia des de fa pocs dies


 Total, que els venecians/es encara semblen tenir clara la distinció entre els nostres bivalves; per això no és estrany que -tal i com ens explica aquest blogger- si en un restaurant a algú li ofereixen un genèric 'vongole'  demani un aclariment: 
  xèli caparossoli o bebaràsse? 

  Arnould Locard; Les huîtres et les mollusques comestibles (1890)

     AAVV; La foce dell´Isonzo (1998)                                        fotografia extreta de www.parks.it


[els mol.luscs coneguts com a vongole veraci,  Venerupis decussata] sono chiamati (..) caparòssoli, che è un vezzeggiativo di capa, cioè "conchiglia"[1], e vanno distinti dalle pevarasse[2], che sono invece le vongole comuni (Venus/Chamelea gallinahttps://it.wikipedia.org/wiki/Caparozzolante



                                                                   Dictionnaire classique d'histoire naturelle, Vol. 2 (1822)


 Giuseppe Olivi; Zoologia adriatica.. (1792)
                                       Giuseppe Boerio; Dizionario del dialetto veneziano  (3ª ed. 1867)

 VONGOLA (Chamelea gallina) (.. ) Un tempo veniva raccolta sulla riva del mare e considerata il cibo dei poveri, di qui il nome di “poverazza“