dilluns, 23 de març de 2015

Feina(da) de formigueta

   En una entrada anterior vam parlar d´una emissió en genovès a la televisió de la Ligúria. Ara -des de fa unes setmanes- el principal diari lígur ofereix un article setmanal en llengua local, escrit pel jove genovesista Andrea Acquarone.
  Uns minuts de televisió, un text setmanal... pot semblar poc, feina de formigueta, però tot ajuda i al darrera d´aquests avenços hi ha una feinada enorme per part d´aquests activistes de la llengua.

  Oferim aquí un fragment d´un dels textos de l´Andrea:


Pâ che o mondo o vagghe a-a reversa se ne dìxan che l’ùnica organizzaçion internaçionale ch’a l’à a sede italiann-a in Liguria,a region ciù vegia d’Euròpa,a l’è  Defence for Children (..) A raxon,in veitæ,a l’è ligâ a na personn-a,o Pippo Costella,(..) ch’o l’è de chì (..) DCI a se proponn-e d’avvardâ i driti de l’infansia; quæ son,ciù in dettaggio?
« (..) No s’é ciù avviæ a tegnî i figgeu da conto, a scenta a “cultua di figgeu”. L’infansia a no conta guæi(..) no çe rendemmo conto che un mondo vexin a-i bezeugni di piccin o l’è un mondo ciù uman (..)»
Un figgeu che o l’à lasciou o seu mondo e ch’o l’arriva chì da solo o no l’à d’arrembi.
El món sembla anar a l´inrevès si ens diuen que l´única organització internacional amb seu italiana a la Ligúria, la regió més vella d´Europa, és Defence for Children (..) La raó, en realitat, està lligada a una persona, el Pippo Costella, (..) que és d´aquí (..)
DCI es proposa defensar els drets de la infantesa; quins són, en concret?
« (..) ja no estem acostumats a tenir en compte la canalla, està desapareixent la “cultura dels infants”. La infantesa no compta gaire (..) no ens adonem que un món proper a les necessitats dels més petits és un món més humà (..)»
Un nen que ha deixat el seu món e que arriba aquí tot sol no té on recolzar-se



  El text està ple de coses interessants; d´algunes ja n´hem parlat en aquest blog o a altres llocs (l´expressió a-a reversa, avviòu -aquí en el sentit 'acostumat', arrembo...)

  Aquí parlarem breument de l´ús del se reflexiu (l´Andrea l´escriu çe:  no çe rendemmo conto); com que també n´havíem parlat en un altre blog, copiem i enganxem, amb el nostre propi permís, i hi afegim alguna coseta:


Per traduir 'Ens veiem' a la Ligúria diuen Se vedemmo, fent servir el reflexiu se per la 1ª persona plural, de manera similar a com farien altres varietats italianes, com el romanesc, o varietats d´els Alps Marítims: Niça: devèn s´aimàGorbio deven se vouè bèn 'ens hem d estimar' (exemples extrets d´un article que ja no és en línia).
  Un altre exemple, extret d´un text recent de la la web de l´IEO dels Alps Marítims:


Devìan acoumoudà-se du retarze, avarìe e greve vari qu’a soutourna Miquelina nou fasìa subì.
Deviavam s’acomodar dei retards, auvaris e grevas vari que la catachòrnia Miquelina tot en un s’encalava de n’inflijar
Nous devions nous accommoder des retards, pannes et grèves diverses que la sournoise Micheline brusquement se permettait de nous infliger.

 on de pas veiem com el pronom se segueix l´infinitiu en mentonasc:
           Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux modernes, 1913


Aquest ús de se és diferent del de l´italià estàndard, on es diu ci vediamo o accomodar-ci. De fet el ci italià desenvolupa vàries funcions que en genovès estan reservades a altres paraules. Podem resumir les diferències així (per una explicació més complerta, veieu aquest article. Per comprovar les semblances del sistema de pronoms del lígur amb el d´altres llengües del Nord d´Itàlia vegeu per exemple la pàgina 13 d´aquesta gramàtica de la llengua vèneta):

Pr. Refl.i Recíproc Ci vediamo Ens veiem Se vedemmo

Pr. OD/OI 1ªpª. pl.    Ci chiamano* Ens diuen/ens criden Ne ciamman

locatiu Ce n´è (ò pl.  Ce ne sono) hi ha Ghe n´é

Se impersonal + se refl. Ci si potrebbe  dare del tu hom es podria tutejar** Se porieiva dâse do ti

 Fins al segle XIX l´italià podia fer servir també el Ne en aquests casos. En nissart trobem una forma semblant. Alguns dialectes, com el de Pignola -Potenza, al Sud d´Itàlia però amb parla gal.loitàlica- fan servir el pronom en també amb funció reflexiva; ho veiem aquí: Më, të, në, vë e , quest’ultimo di 3a  pers. sing. e pl., svolgono anche funzione riflessiva.(..)  Në sommë dittë  tuttë  ‘ci siamo detto tutto’
 ** De fet no tenim clar que aquesta frase concreta hagi estat mai dita així; en tot cas actualment hom és una forma impersonal en desús i en realitat diríem Ens podríem tutejar. La frase no impersonal també és més habitual en genovès.1

   Això en teoria; en la pràctica el català col.loquial també pot fer servir el se reflexiu i recíproc per la 1ª persona pl.se n´anemse veurem.
   i fins i tot en altres casos: amb pronom OD o OI de 1ª p.pl. on el genovès faria servir nes´enviaràs [ens enviaràs] el paquet? O amb la 2ª persona plural, s´ho dic [us ho dic] perquè ho sapigueues veureu [us veureu] en el cafè.    (exemples de l´Alcover-Moll)

Les guies d´usos lingüístics desaproven aquestes formes dialectals; per exemple en aquesta guiavalenciana llegim:

No és recomanable la substitució dels pronoms ens i us (o vos) per se, molt habitual en la llengua parlada amb verbs pronominals com anarse’n: Se n’anem demà per Ens n’anem demà, Quan se n’anireu? per Quan us (vos) n’anireu?
Força menys acceptable resulta la substitució d’aquests pronoms per se en oracions reflexives o recíproques: Se vestim de pressa per Ens vestim de pressaGiteu-se abans de les deu per Giteuvos abans de les deu, S’enganyeu mútuament per Us (vos) enganyeu mútuament.

Afegiríem només que en el primer cas, el menys “desrecomanat”, l´existència d´aquesta forma col.loquial ens sembla de vegades fins i tot positiva perquè permet que es mantinguin combinacions de pronoms que serien més difícils amb les formes estàndards; exemples extrets d´un article de Maria Pilar Perea sobre els pronoms catalans:
Reducció a /s/ de nos i vos (→ s), en aquests casos sols en posició enclítica: arribem-s·hi! (Vilafranca del Penedès, 8*); ficsemç’hi (el Vendrell, 8); (..) ficseu-z·hi (Montblanc, 8*, Sitges (9))

Si l´alternativa a aquestes formes (més “ràpides” i per tant més adequades a la parla col.loquial) són usos estàndards però menys àgils (fixem-nos-hi) que poden acabar provocant la pèrdua d´un dels dos pronoms, potser millor no estigmatitzar-les.

Un darrer comentari sobre el lígur: com veiem en aquest article que hem citat més a munt, en genovès
si dice "u pensa pe lê/u 'peNsa pe 'le:/, quando l'italiano standard richiederebbe "pensa per "

L´absència de se en aquestes frases és molt característica, però no ho era tant en la llengua antiga (en aquest cas en savonès)2: Sta in fatto, però, che il pronome sì per sè, come mi per me e ti per te, ricorre più volte (..)

  Molte cosse se levava a sì et a lé (6) per reservare a li poveri     6) A sè ed a lui.


1.- En molts casos hom ha cedit el pas al se impersonal, també molt usat en genovès (al text que encapçala l´entrada en trobem). Alguns dels dialectes que tenen pronom expletiu el fan servir com una mena d´equivalent d´hom. Veurem un exemple de la parla de Ra Bandìa, dialecte piemontès però amb fortíssima influència del genovès; el clític acompanya el se, mentre que a altres dialectes amb el se indefinit sol ja n´hi hauria prou perquè es tracta d´oracions on no hi ha un subjecte posposat al verb (subjecte que seria l´element que l´expletiu, en certa manera, anticipa).

 un altre exemple que correspon a l´italià ci+si:


(els dos exemples provenen de la fantàstica web de Giampiero Macciò)

2.- un cas semblant al de l´occità antic: 

  L´emploi d´un pronom personnel à la place du réfléchi n´est documenté que pour le pluriel, où lor remplace parfois se:
    et au m´en covenguda guirentia per lor e per lor parentor (Chartes 345.8)
    cf. per si e per tot lor orden (ibid., 188.1)

diumenge, 8 de març de 2015

Disbauxa (i 3)

 falèv’ hèser ribòta e se "rejoïr", par ce que vòste frair que vaishiu èra mòrt e es ressuscitat ; èra perdut, e es retrobat. Gascó de L´Arrèula, a prop de Bordeu

Monte lei mascas dau chale Fan ribòta. (fr.: Où les sorcières du plaisir Font ripaille)  MOUSSU T e lei JOVENTS; provençal de Marsella

 faire de ribòta pèr festar, 'mé de mata-fams la neissença de la mainaia. Germana Watton de Ferry; gavot

fàa-se de bèle ribòte (niç.: si faire de bèli ribòtas  fr.: faire de belles ripailles) Dictada en dialecte lígur de Saorgë, 2015 (Alps Marítimes)


Fer ribòta és 'fer gran festa', de menjar i/o de beure ("lo vin es lo fondament de las ribòtas" va escriure el montpellerenc Dezeuze). Veiem als exemples que encapçalen l´entrada que acostuma a ser traduït al francès amb '(faire) ripaille', però en realitat existeix també la versió francesa de la paraula, ribote1. A la seva entrada riboter (considerat, a l´igual que ribote, un mot vieilli), el Trésor reenvia a ribauder, i a l´entrada corresponent considera que a la base d´aquestes paraules hi ha un germànic rîban2

  Per tant, tot i que el resultat de fer ribòta pugui ser una panxa boteruda, no sembla que bot/bota sigui a l´origen del nostre mot; però aprofitem per enllaçar a les entrades bout i boudego de la web de Robert Geuljans, on trobem un munt de derivats de bot, i on se´ns comenta la hipòtesi d´una possible arrel *bod 'inflat'. Afegim que, com ja vam veure, a la Catalunya Nord botar-se pot voler dir 'envanir-se' (és a dir, inflar-se en sentit metafòric; cf. lígur botta, 'orgull') i botir-se3, botar o fer el bot és l´equivalent al francès bouderinflar els llavis i fer els gests precursors del plor

             El bot (o peix lluna), a l´Aquarium de Barcelona. Coromines és partidari de fer-ne derivar el nom                del fet combinat de tenir forma bombada i pell coriàcia, la qual cosa fa que recordi un bot. Els                      gòbids anomenats en llombard bòs també derivarien el nom d´una arrel *bòt, 'inflat'


     Distribució de botida i botada (i inflada i unflada) segons l´Atles lingüístic del Domini Català:       http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/44-Tinc-la-galta-inflada.pdf


  EDITEM el 10/03 perquè en Zòrzo Celoria de Sestri Ponente ens recomana 3 cançons: la primera és una mena de versió lígur del tema que vam escoltar en boca del llombard Davide van de Sfross. La segona és el Canto perché son imbraego de Piero Parodi. A la tercera se´ns parla de gent que fa ribòtta:


  Notes

 1.- És potser un cas semblant a l´italià, on ribòtta existeix per la llengua “nacional” però sembla més viu en algunes llengües locals, com el piemontès:
                                        http://www.etimo.it/?term=ribotta&find=Cerca 

en lígur també trobem ribotta però molt més habitual és la paraula sciampradda: per traduir el fragment de la paràbola del fill pròdig on l´exemple gascó fa servir ribòta, Giuseppe Olivieri va escriure el 1851: han cumensou a fâ sciampradda; i més de 150 anys més tard el nostre amic Zòrzo en feia una traducció gairebé idèntica. L´etimologia de sciampràdda és desconeguda; la primera part de la paraula ens porta al cap el mot sciammo 'eixam', en el sentit de 'multitud que es reuneix', però no tenim cap prova que demostri aquesta relació i, a més a més, quedaria per explicar la segona part.

 2.- També seria germànic, segons la Treccani, l´origen de bagordare, una altra paraula passada de l´occità a l´italià.

  3.- Vegeu http://lovistaire.blogspot.com/2009/04/botir-se-enfadar-se.html