dijous, 3 de setembre de 2015

enlluernats a Cambrils

Principals trets que caracteritzen els tríglids, segons viquipèdia -les denominacions populars genèriques i de les espècies concretes han begut d´aquests trets definitoris-:

  El primer gran ictiòleg Guillaume Rondelet va classificar conjuntament els molls -fr. surmulet; però vegeu la nota 3- i els tríglids, i fins i tot va anomenar  surmulet alguns dels actualment anomenats tríglids. Linneu va separar les famílies però generant una confusió terminològica que ens explica Cuvier:
                   Cuvier; Histoire naturelle des poissons, Vol. 4 (1829) 


     Cuvier també ens informa que la confusió que va fer Rondelet entre molls i els actuals tríglids venia de lluny:

Recordem que a Niça els molls són anomenats Streglia i a la Ligúria Treggia o Treglia; a Ventimiglia un tríglid rep un nom que sembla relacionar-lo amb els molls: Cunpà d´a treglia - Trigla cuculus


  De fet la qüestió de la denominació dels tríglids és molt complexa i el propi Cuvier va dedicar desenes de pàgines a intentar desfer possibles errors; vegeu també el llibre de M. Duran per entendre-ho (o no entendre-hi res) en el cas català, o compareu llistats de denominacions dialectals lígurs que no coincideixen -com aquest i aquest- o vegeu pel cas francès i occità els dubtes d´un especialista com Marius Autran a l´hora de definir la Galinette

  Aquest estudi del 1932 va fer el que creiem és una classificació molt correcta amb moltes denominacions locals; en trobem de molt interessants, com belugan, deguda a la brillantor d´aquests peixos; cf. cat. lluerna.  
 Pengem un collage amb alguns fragments del text -els noms científics actualitzats són respectivament Trigla lucerna, Aspitrigla cuculus, Eutrigla gurnardus i Lepidotrigla cavillone:



          E. Priol; Remarques sur les espèces de grondins les plus communes des cotes de France



  Aquí ens centrarem en dues espècies concretes que fa uns dies van passar per les nostres mans -literalment- al port de Cambrils1:


 



  El peix de la part inferior (superior a la segona fotografia) és inconfusible: el rostre menys allargat i sobretot les escates aspres i els forats al cap just darrera dels ulls són característics d´aquesta espècie -Lepidotrigla cavillone-; a Cambrils el peix és anomenat Pelut vermell o Clauet -els joves-. El peix d´adalt és anomenat Clivilló -l´aleví- i Rafet; correspon, tal i com ens confirma el llibre El parlar de Cambrils, a l´espècie Eutrigla gurnardus2



 Comentem una mica aquestes denominacions:

 clivilló, clauetUn altre nom del pelut vermell/clauet és -ho veurem més avall- clavilló. Els tríglids tenen en moltes llengües locals aquesta mena de noms que semblen provenir segons en M. Duran del fet de posseir un parell d´espines, semblants a un clau, a la base del cap. O potser són deguts a les petites punxes a l´extrem de la boca (un pescador les anava resseguint amb els dits mentre ens deia veus? un clivilló)?. Segons Rondelet aquests noms provenen senzillament de la forma del peix:




 Rafet: també molt habituals els noms que semblen provenir del nom Rafel: rafel, rafelet, rafet3

 Destaquem però que per la pronúncia i els comentaris d´algun pescador cambrilenc sembla deduir-se que consideren que el nom és un participi del verb refer, i que al.ludeix al fet que el peix ja és a prop d´acabar el seu creixement. Gibert també va escriure així el nom -també veiem que els noms que va recollir per les cries, pelut i clau,  són els que a Cambrils correspondrien més aviat al segon dels nostres peixos:
                                          A. Gibert; Fauna ictiológica -sic- de Catalunya(1913)


 Acabem de veure al text de Gibert un nom derivat de cap, capsec; trobem sovint noms similars al llarg del Mediterrani; posem aquí l´exemple de Palavas (a prop de Montpeller):
CABOTA n. f. lat. pop. capocius (qui a une grosse tête) : Chabot, rouget grondin à tête proéminente ; trigle (triglia hirundo). La lenga dau grau de Palavas

de fet un pescador -d´una generació jove- ens va identificar el pelut vermell precisament com a cap sec4, i també amb el nom de capet -aquest segon és el nom que fa servir per exemple viquipèdia o el llibre Fauna i flora de la mar Mediterrània-. I el nom considerat oficial per al clivilló/refet de nou prové de cap: cap d´ase: 


                                             Pere Navarro;Aportació a...

 També segons el parer de l´Enciclopèdia catalana i el de J.Veny i al.
  
  M.Alegre,J.Veny,J.Lleonart; Espècies pesqueres d´interès comercial, nomenclatura oficial catalana (1992)

En canvi al llibre Fauna i flora.. la denominació és Juliola vera. Per en Miquel Duran el nom més adient és Biret -ve del llatí birrus, 'vermell',  ens diu; veiem per cert que al primer dibuix que hem penjat un dels noms de la lluerna és burret (per un altre cop una entrada dedicada a aquest mot) 


De fet la denominació cap d´ase és criticada per Duran; comenta que el nom es remunta només a un autor concret, l´aragonès Palmireno5, i que no està clar si s´estava referint a T.cuculus o a E. gurnardus; per tant, no és acceptable. L´objecció potser no és definitiva perquè es tracta de dues espècies que creiem molt semblants (vegeu nota 2). Comentem que noms similars a cap d´ase es troben a altres zones, com la Ligúria però, això sí, no semblen aplicar-se ni a l´un ni  l´altre dels dos peixos (T.cuculus E. gurnardus) sinó a ... el pelut vermell:
   Testa d’ase - Lepidotrigla aspera [sinònim de L.cavillone] U nome u gh’é daitu d’â furma d’a testa, paresca a chela de l’ase. A l’à a schina russu-grixastru, cüvertu de grosse scaglie, a l’arriva a esse longa ötu di. A nu l’é gairi bona da mangià.

Notes


1.- Agraïm l´ajuda del trio de Capelles: Lluís Bru Capella, Carlos Pérez Capella i Joan Capella, tots tres cambrilencs 

2
.- Tot i les nostres limitacions, creiem que el peix pot ser en realitat A. cuculus: aquesta espècie té (ho podem veure als gravats que hem penjat més amunt) el cap i les aletes pectorals més llargs que E. gurnardus; també té unes escates allargades resseguint la línia lateral. Potser el factor que hauria pogut determinar amb certesa de quin peix es tractava és la primera aleta dorsal, amb una taca negra en el cas de E. gurnardus; però en aquell moment no la vam mirar (feia massa calor i ni se´ns va acudir!).

En tot cas creiem que el fet no té més importància: es tracta de peixos semblants i és possible que els pescadors els anomenin de la mateixa manera. També en altres llengües les denominacions són les mateixes o molt semblants: en el cas occità ja ho hem vist abans -als dibuixos d´adalt- i ho tornem a veure ara: 



                                 E. Rolland; Faune populaire de la France (1881)

 de fet al llibre El parlar de Cambrils no hem trobat cap nom específic per A. cuculus. Diguem però, que sí n´hi ha un per a l´espècie germana  A.obscura:  peona; i que és el mateix nom que Gibert diu que designa A.cuculus a Tarragona. 
 


Per tant continuem amb el dubte de si a Cambrils distingeixen   E.gurnardus  i  A.cuculus i si la primera és el clivilló/refet i la segona la peona


 3.- Paul Barbier (Revue des langues romanes, 1925), va veure un origen doble en aquestes denominacions: una combinació del nom propi Rafel i del que designa el rave en occità -ravanet-:


  
(el text de Rolland al qual es refereix Barbier a la darrera frase és aquest)

  Per cert que també en P. Barbier té una interessant entrada sobre els derivats de mullus: només existirien en català, i el francès mulet o surmulet derivarien en canvi de mulus



 4.- Segons en Pere Navarro (El parlar de Cambrils) la denominació cap sec és pròpia de la vila, el tradicional nucli interior de Cambrils, però, per acabar-ho de complicar, aplicada al clivilló.

 5.- Sobre aquest text de Palmireno va parlar en Joan Veny a diferents articles, com aquest:

                      J. Veny; De geolingüística i etimologia romàniques


on per cert considera que cap d´ase és sinònim de garneu Trigla lyra