dijous, 22 d’octubre de 2015

la desgràcia de ser feble

 El lingüista mallorquí Gabriel Bibiloni és una REFERÈNCIA TOTAL (sí, en majúscules) per nosaltres, però al seu darrer article, on es mostra un cop més contrari a la desnaturalització i castellanització del català, hi ha una idea que no acabem de compartir:

 Si un s´acostuma a usar les combinacions de pronoms tal com fan els valencians (li´lli lali hoels elels la, etc), trobarà una complicació quasi insalvable el caos del col.loquial oriental.

 El cas de les combinacions de pronoms febles en català és molt conegut; fem servir una taula del darrer llibre de Veny/Massanell, per exemplificar-ne unes quantes:


            J. Veny, M. Massanell; Dialectologia catalana (aparegut abans en format PDF)


    Tot aquest curt paràgraf de Bibiloni ens genera incertesa (amb la resta del text, que podeu trobar aquí, estem d´acord): en primer lloc, quan parla de "caos" suposem que es refereix a "caos per simplificació", és a dir, el menys caòtic de tots; un caos, per cert, perfectament solucionable sense haver de recórrer a les formes d´altres varietats -insistint per exemple en la diferència entre les hi i els hi- . En segon lloc la situació actual pel que fa al tema de les combinacions de pronoms en català ens sembla gairebé l´ideal perquè cada part del domini manté la seva pròpia solució -totes elles genuïnes-; està proposant Bibiloni l´estandarització per tot el domini d´unes formes concretes -eliminant així la varietat dialectal-?

  Som els primers que volem evitar que s´arraconin les variants "perifèriques" en favor d´un estàndard basat en el català central. Ja vam parlar aquí de l´estigmatització d´un cert ús del verb ésser aquí
de la d´alguns usos del reflexiu se. Però sent coherents, també estem en contra d´arraconar les solucions genuïnes del català "central" -que per cert coincideixen de vegades amb les de moltes variants occitanes tot i que en el cas de l´ordre dels pronoms de 3ª persona potser s´han assemblat més al francès, què hi farem..-.


                      ************************************** 

  Parlant de varietat dialectal i de se, un exemple occità: recentment hem llegit la clàssica Grammaire limousine de Camille Chabaneau; a la pàg. 177 trobem la descripció d´un ús interessant d´aquest pronom -i en nota a peu de pàgina, la crítica d´aquest ús-:
                          Camille Chabaneau; Grammaire limousine (1876)

No sabem si encara hi ha algú a Nontron que utilitzi d´aquesta manera el pronom se (si és que queda algú que parli el llemosí en primer lloc) o si, al contrari, és un tret que ha quedat esborrat de la parla -amb l´ajut dels mateixos que van immortalitzar-ne el record a les gramàtiques-.


     Nontronh, localitat natal de C. Chabaneau, és un municipi del nord del Perigord. Donada la seva proximitat amb el Poitou-Charentes no és sorprenent l´ús que fa del pronom óu com a subjecte (i objecte directe com en català) a frases impersonals -tal i com vam veure a l´anterior entrada que fa el poitevin-saintongeais-