diumenge, 27 de desembre de 2015

alegria

 En Mike from Campo és un rapper del municipi de Campomon, molt a prop de Gènova, que té penjades a Youtube dues cançons en genovès. A la segona diu   

   quande gh'ò puia de no faghela ciù,
quande vegne o 
magón e me sento tià zù,
aloa attacco a scrive con questo lenguaggio,
saià che o m'arregorda i vegi, ma o me da tanto coraggio

És a dir que en moments de tristesa el recurs a la parla local li permet recuperar l´ànim  -una cosa semblant a la que deia a la seva primera cançó en genovès, quan parlava de 'les històries del meu oncle (...), cançons d´aquelles en genovès que t´animen, no és tan sols tradició, és molt més'-

 En canvi la youtuber Asciaratella, autora del canal temàtic A mae Zena, és una genovesa de mitjana edat que  pertany a una generació que ha assistit a la pèrdua de vitalitat de la llengua. Potser per això sentir parlar genovès li provoca l´efecte contrari, és a dir és precisament el que li genera tristor i nostàlgia; un cop ens va escriure això:

Se sero i euggi e sento parla zeneize,pe mi l´é comme rivedde comme a l´ea bella a mae çitae de quande ea na figeua...e me sento pinna de nostalgia e me vegne o magón..

 Dues visions diverses però un mateix mot per expressar la profunda tristesa: magón1.

 És per exemple la mateixa paraula que va fer servir un articulista referint-se a un greu accident portuari a Gènova:
A amialo òua, quell’enorme muggio de zetto, o mette o magon

 O la que va fer servir el PrimoCanale per descriure l´estat d´ànim de molta gent després de l´accident aeri als Alps que va costar la vida a centenars de persones -incloent-hi molts catalans/es-:

O giorno ciu neigro pe niatri, o pezo da poeise aspêtâ”, l’à dito co-o magón o scindico do paize donde ne vegniva i scolai. Il giorno più nero per noi, il peggio che ci si possa aspettare”, ha detto trattenendo le lacrime il sindaco del paese dove risiedevano gli studenti  http://www.primocanale.it/notizie/stasera-liguria-ancheu-con-il-tg-della-settimana-in-genovese-154076.html

 Magon és paraula tan habitual a la Ligúria que una teoria força estesa la fa derivar d´un fet històric local -l´atac a la zona dut a terme pel cartaginès Magon-. Vegeu també aquí (la web de Paolino, una de les més completes sobre el genovès). Fins i tot a la Wikipedia lígur se´n fa ressó

Da chi u' frè de Annibale, Magun, u l'è partiu pè anda à Zena; i danni che u l'a faitu i sun staiti cusci grossi, che u gruppu che u te vegne in gua quando ti cianzi u se ciamma Magun


 Però en realitat la paraula existeix també en moltes altres llengües i variants, fins a arribar més enllà de la frontera; uns quants exemples:

 el primer d´un dialecte llombard de Suïssa, -que com podem comprovar té molts punts de contacte amb el català-:

Su ném, su ném (..) / che mi véi naa in Mérica, ciapaa cinch franch al dí. / Mí sí che vegnaría,se l füss domá Milán, / ma naa fin in Mérica, nò nò l’è tròpp lontán. / (.) E nun con gran magón m’av vedará a naa
nem nem, que jo vull anar a Amèrica, per guanyar cinc francs al dia./ Jo vindria si fos només a Milà,/ però fins a Amèrica no, és massa lluny./ (..) I ara amb gran tristesa us veuré marxar. I segni dell’altro 

 un exemple en el dialecte de Parma -Emília-:

A s’ pól imaginär al magón e la tristèssa äd chi povor ragas lontàn da ca  es pot (ens podem) imaginar el "magon" i la tristor d´aquells pobres nois lluny de casa (pensieri parmigiani)


En un diccionari del dialecte de Busseto (nord de la província de Parma, a tocar de la Llombardia) llegim:

magòn, ventriglio della polleria. Magunsén = interiora di pollo cucinate. Avég al magòn= essere rattristato, aver voglia di piangere. Ved. immagunént   immagunènt, addolorato, afflitto

Als diccionaris piemontesos també apareix. De fet és en un preciós llibre sobre els dialectes de l´Alta Langa, regió piemontesa limítrofe amb la Ligúria, on trobem una etimologia més versemblant que la que hem vist anteriorment:


parole comuni con la lingua tedesca(..)


Magen
piemontese dell’Alta Langa (..)

magun, magunà
Italiano (..)

accorato



 En friülà estòmac es diu encara magon, vegeu aquí per exemple.

 Ja al segle XIX Carlo Randaccio havia donat una etimologia semblant:


A propòsit del que diu el Randaccio sobre el gascó, a més llocs veiem confirmat el fet interessant i potser desconcertant que la possible versió occitana de la paraula gairebé només es trobi a la banda occidental del domini d´òc. No està clar, però, que es tracti de paraules emparentades; tampoc tenim clar si aquest magolent gascó, que recorda l´immagunent que hem vist més amunt, està relacionat amb el català magolar, 'danyar, malmetre'2

  on sí trobem segur el mot és en niçard, que com sabem comparteix alguns trets i vocabulari amb el lígur i el piemontès. Exemple de la web de l´IEO-Alpes Maritimes, que descriu la sensació -inicial- de qui deixa Niça per anar cap al Nord -en aquest cas Poitiers- :
  
Ciel bas, triste, nevós… (..) lu quists viatjators pales e silenciós s’abrivan au sortir de la gara en direccion dei maions grisi, emergent en amont da un païsatge fantaumesc. Senti bruscament lo magon catigolar lo mieu piech mentre li làgrimas mi puan ai uelhs.
Ciel bas, triste, neigeux… (..) les rares voyageurs pâles et silencieux s’empressent au sortir de la gare en direction des maisons grises, émergeant tout là-haut d’un paysage fantomatique. Brusquement je sens la nostalgie me chatouiller la poitrine tandis que les larmes me montent aux yeux.


No és difícil trobar més exemples a la mateixa web. En pengem un, de temàtica brigasca però en nissart, on gros magon creiem que no troba un exacte paral.lel en la traducció francesa: 
Tra li regas d’aquest libre, coma non li veire lo magon gròs de l’autor, ligat sens’autre a la fin anonçada d’aquest pan complet de la cortura brigasca, On perçoit fort bien entre les lignes de ce livre une certaine mélancolie liée à la disparition annoncée de ce pan entier de la culture brigasque,  http://ieo06.free.fr/spip.php?article1896

Un altre text, ara sí en brigasc -columna del mig- on 'cun magon' tradueix l´occità trobadoresc consiros3

Ieu sui Arnaud, que plor e vau cantan;
Consiros vei la passada folor, 
Mi sun Arnaud, che ciagnë e vaghë cantendë.  Cun magun e cunsidërë i föghi pasài
Io sono Arnaldo che va piangendo e cantando. Con tristezza ricordo le passate follie 

En aquest vocabulari del dialecte de Mollières no apareix el mot, però sí en el de la parla d´Entraunes, on se´ns dóna com a equivalent de crêve-coeur:

peiner, chagriner: (..) faire péno chacrinà, faire pena
le chagrin (..) lou chacrin, lou crùci, la lagna
être troublé estre souta-soubre      estre estoumagat

un crêve-coeur un crèba-couòr un crèpa-couòr, un magoun



Mollières; a l´Est Entraunes i a l´Oest Briga



Acabem: Magon és una de les 400 paraules que apareixen al darrer llibre de Fiorenzo Toso. Llibre que esperem aconseguir ben aviat i que permet acabar l´any sense magón i amb alegria. 




  NOTES

 1.- En un dels comentaris al video d´en Mike un internauta -que per la foto sembla de mitjana edat- li diu ti m'hae faeto vegnî o magon

2.- I en gascó 'estomagat' sembla voler dir 'sorprès', però també 'emocionat'. Vegeu aquí

3.-  Sobre el verb  co(n)ssirar, que té una significació a mig camí entre 'somiar' d´una banda i 'reflexionar' o el nostre 'considerar' de l´altra, i sobre l´adjectiu  consirós que sembla incorporar un matís relacionat amb la tristesa i l´aflicció, vegeu el clàssic lèxic de Raynouard

vegeu també el que va dir-ne Mn.Alcover:
  

dijous, 10 de desembre de 2015

Entrada col.lectiva


  A la darrera entrada vam parlar d´aviat i altres adverbis de temps; qui segueixi aquest blog haurà detectat que el tema ens interessa especialment; i creiem que objectivament és interessant per al menys 4 motius:

-L´etimologia d´aviat no està encara aclarida; i tenim la sensació que potser no ha rebut tanta atenció com caldria

-Aquest adverbi es troba en català i reapareix en lígur (sota les formes aviau o aviòu) però sembla haver-hi un forat a la majoria del territori occità. Desenvolupaments paral.lels i independents en català i lígur o alguna relació entre els dos?

-Presenta a totes dues llengües diferents nivells de gramaticalització, de manera que pot voler dir 'ràpid(ament)' o 'en poc temps': així, per exemple, tant en lígur com en català hi ha zones on podem dir 'ha caminat aviat' però potser no 'ha arribat aviat', i a l´inrevés.

 -altres mots amb funcions semblants a aviat, com (a)lego, tenen també una "història" prou interessant com per no deixar-los de banda i estigmatitzar-los com a "horribles castellanismes"1. En aquesta entrada dedicarem molt d´espai a aquest adverbi (a)lego.


   El cas és que amb intenció de complementar l´article vam encetar una enquesta en un fòrum d´Internet. Enquesta no científica, evidentment, però que no deixa de tenir la seva gràcia perquè al fòrum en qüestió trobem un munt de gent interessada pel català i, el que és més important en aquest cas, hi trobem també una representació de parlants de Catalunya, Balears i País valencià.

  El fil és aquest
http://www.racocatala.cat/forums/fil/196947/aviat-prest-prompte-tost-lego?pag=1 

 i les respostes van confirmar els usos i la distribució geogràfica dels diferents adverbis esmentats a l´article, però a més a més contenen informació molt interessant. Pengem a sota, amb un format de lletra diferent, algunes d´aquestes respostes rebudes; la primera és la més llarga. Per tal que el lector/a pugui situar millor la zona esmentada a cada resposta, afegim un nombre diferent a continuació de cada comarca citada; a sota trobareu un mapa del domini català amb el nombre damunt la comarca o zona corresponent. Estructurem els comentaris en blocs -bloc dels que diuen aviat, bloc prompte i alego- però sovint les paraules conviuen, tal i com veurem:

  .Usos d´aviat (i prest):


-Jo som mallorquí (1) i, per tant, cap resposta de l'enquesta no representa exactament com ho dic jo. Ho explicaré:
  • Fem servir prest com a antònim de tard. Majoritàriament l'empram dins d'un mateix dia, sobretot al matí (aixecar-se prest, per exemple) però es pot emprar a qualsevol hora del dia (a l'expressió fer prest, o dir que encara és prest quan arribes abans de l'hora prevista a un esdeveniment, per exemple). Tot i això, també es pot fer servir referint-se a un espai de temps molt més ampli (..), quan per exemple dius que encara és prest per dir-li tal cosa. És sinònim de d'hora, expressió que també fem servir però menys.
  • Fem servir aviat amb dos significats diferents:
    • D'aquí a poc temps (aquest és el significat que demanes tu al fil-enquesta). (..)
    • Ràpidament (a gran velocitat). Diem que aquell cotxe va massa aviat per aquest carrer (circula a una velocitat excessiva), que aquest al·lot corr més aviat que jo ((..) a més velocitat que jo), etc. Aquest ús també es pot expressar amb l'expressió fer via (aquest cotxe fa massa viaaquest al·lot fa molta via quan corr, etc.).
Si sabeu anglès, així ho veureu molt clar: Prest/d'hora=early. Aviat=soon/quickly. 
En cap cas no confonem aquests dos casos: no diem  aixecar-se aviat (perquè això voldria dir que surts del llit fent un bot a gran velocitat) ni tampoc diem prest passarà tal cosa (sempre aviat).


Van respondre reconeixent com a propi l´ús d´aviat com a sinònim de l´anglès soon -però de vegades també envaint el terreny a 'd´hora'- gent del Maresme (2), Barcelona (3), Àrea metropolitana de Barcelona (4), la Garrotxa (5)... No hem gosat apuntar-lo a altres comarques catalanes des de les quals no hem tingut resposta, però està clar que aviat té un ús molt habitual a Catalunya, tret de les zones que veurem més a vall. Passa el mateix amb l´us de prompte en valencià: només quedarà marcat en algunes comarques però és habitual a tot el PV i part del sud de Catalunya


  . prompte; prompte/(a)lego; (a)lego/aviat 

-Prompte normalment, alguna vegada utilitze "aviat" però més que res quan estic escrivint alguna cosa reflexionada i normalment per no usar repetitivament prompte (..) Visc al País Valencià, el meu valencià ve influenciat per gent de la Ribera del Xúquer (6), la Vall d'Albaida (7) i l'Horta (8).

-Prompte. M'atreveria a dir que en tot el País Valencià no es coneix una altra forma per a eixe adverbi de temps, ni tan sols en la franja nord de transició dialectal.

a l´article anterior havíem parlat d´aquesta zona de transició que esmenta l´internauta, basant-nos entre d´altres en wikipèdia; alguna de les respostes i els nostres coneguts/des del Baix Ebre (9) ens confirmen que allà fan servir prompte (pron. pronte) per 'aviat' i alego com a comiat. Més respostes de la zona:

-Prompte (generalment ho diem pronte) i alego o alego lego (no l'utilitzo, està en desús) De fet és un castellanisme antic i readaptat: luego-lego   
El Sénia (10).
pd: aviat només de tant en tant per diversificar el lèxic, no per formar part del meu dialecte.

-"Pronte" es diu pels arrossars. La meva àvia deia "alego", però jo no entenia que volgués dir "aviat", sinó "amb el temps", "a la llarga", p.e. (..) "alego se'ns pujarien a les barbes" -ho recordo associat a coses negatives, indesitjables (..) La meva àvia va viure tota la vida a Amposta (11). Tinc entès que la seva família venia de més endins, de Santa Bàrbara (11) (..). Això d'alego ho he sentit a més gent pel delta, es va perdent (..)

-Faig servir "alego".
Sóc descendent del Baix Camp i la Conca de Barberà.(12)

La referència al Baix Camp ens interessa especialment. Hi tornem al final del post.

-Alego és el que deia sempre ma padrina, Garrigues. (13)

Un amic de les Garrigues ens confirma que diuen alego on un barceloní o gironí diria aviat, però que en canvi per 'd´hora' fan servir aviat:  aixecar-se aviat al matí.  En canvi a l´entrada anterior vam veure una frase -reportada per Joan Veny-, on lego sembla voler dir d´hora: ban eixí lego de maití; ribagorçà (14). -Més informació sobre l´ús d´aquest mot a la Ribagorça en aquest llibre, on també llegim
                       El ribagorçà a l'alta Llitera: els parlars de la vall de la Sosa de Peralta-

-Jo sóc del País Valencià (Alacant)(15) i faig servir ''prompte''.  I no coneixia ''lego'' i ''prest''. 


  Altres respostes del fòrum ens permeten dir tres coses aviades més

-Un internauta va arribar a fer una cerca a Internet per saber la frequència d´ús de cada adverbi en textos literaris. El seu resultat (a sota) creiem que mostra que alguns dels mots citats són vistos pels/les parlants com a propis del registre oral, i que aviat és el mot més habitual a l´escrit -ja hem vist que molts valencians el veuen com a no propi però utilitzable en determinats contextos, sobretot formals-:

 • 93% aviat
6,5% prompte
0,5% tost
0,0% lego


-Segona: a l´article anterior havíem comentat que el genovès aviòu pot voler dir també acostumat (aquí un exemple recent, on se´ns parla d´un peix de l´aquari de Gènova que s´ha acostumat al seu nou hàbitat), i que a València hi ha la paraula aveat. Dues respostes van parlar del cas valencià:

- pel nord de Castelló sí que sentiràs dir "aveat" com a estar acostumat. "Encara no estic aveat a la nova casa"

- "Avear" (avesar) vol dir acostumar. Hi ha tendència en valencià a el·lidir les "s" intervocàliques (perea, malea, etc...) tret que prové de l'Edat Mitjana (Llull per ex. també ho feia (..)).   No té res a veure amb "aviat"


-Tercera: ús d´Enjorn per dir d´hora (desconeixem si està en relació amb el napolità 'e juorno; it. presto):
-Faig servir prompteAviat em sona alié com que vaig aprendre català fa molts anys al Principat, em va quedar clara des del començament la diferència entre aviat i d'hora. I per això em mata quan sent gent dient prompte per als dos significats, hi han molts valencians que ho fan. Jo per a voler dir d'hora (early) faig servir enjorn, un adverbi bonic, genuí, que a Mislata no usa ningú però a les Marines (16) sí.



Al mapa veiem l´ús d´alego a la zona occidental de Catalunya i a la Franja; no és difícil trobar més testimonis que omplin els 'forats' entre comarques: vegeu per exemple aquest altre fil del mateix fòrum. Comprovem aquesta major extensió també amb l´ajut d´alguns llibres: aquest, sobre l´Alta Llitera. O els que estudien les parles del Baix Cinca:

                                   Hèctor Moret, Màrio Sasot;  Aproximació descriptiva a la llengua de Saidí


Al Pallars Subirà:


   Isaac Beà Pons; El lèxic del Pallars Sobirà i la Vall Fosca a través de la seua fonètica

i en general al Pla de Lleida: vegem els exemples d´aquest diccionari lleidatà
Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil que alego vindré". 
Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp". 

Ampessar: Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a ploure alego". 

"Asussegat que alego vindrà lo tren home!". 


Aquest article del 2007 aparegut en una revista feta a la Ribera de Sió donava lego com una paraula gairebé ja perduda a la zona.


De fet trobem la paraula més a occident, com a mínim al sud-est. El diccionari Alcover ens en dóna la següent extensió -amb fonètica oriental-: : Fon.: əlέɣu (Barc., Penedès, Tarr.) i ens ofereix el següent exemple de la parla de Valls: «¿No vindràs?—Alego vinc»

 Aquest escrit sobre el dialecte d´Alcover -Alt Camp, a prop de Valls- ens dóna alego com a mot local per 'aviat'. Coneguts nostres de Constantí (Tarragonès) fan servir habitualment alego -i també aviat-. Un d´ells ens comenta que la frase arribarà alego li sembla totalment genuïna i que en canvi té dubtes amb la mateixa frase expressada en passat va arribar alego. 


  i aquest llibre ens dóna alego com a mot típic del Camp de Tarragona -tan típic que l´autor no en coneix la veritable extensió i el considera 'exclusiu' de la zona-: 



   En canvi alguns familiars directes originaris del nucli de pescadors de Cambrils (Baix Camp) ens comenten que no coneixen alego (ni tampoc prompte, que apareix citada al llibre de Pere Navarro El parlar de Cambrils); fan servir només aviat, també per dir 'd´hora'.


   Pel que fa als usos de la paraula, ja hem vist que alego no té una equivalència exacta amb altres adverbis -ni un mateix significat a tot arreu on es fa servir-. Aquest blog sobre el Baix Ebre ho confirma: 

L'adverbi alego la recull el DCVB com un castellanisme equivalent a prompte. I així és, tot i que no sempre son intercanviables. Per exemple, podem dir “alego arribarà el teu pare”, en canvi no podem construir “no vagis tan alego perquè encara els trobaràs dinant”; en aquest segon cas hauríem de recórrer necessàriament a aviat, prompte, d'hora..

Per arrodonir el nostre projecte d´enquesta, hem contactat amb 3 importants dialectòlegs catalans que, molt amablement, ens han respost:

 l´Eugeni Casanova, autor, entre d´altres,  d´aquest dietari (socio)lingüístic, ens comenta: 
El record més consistent que tinc de 'lego' i 'alego' és a casa, per part de la meua mare de Fraga, que l'usava habitualment en el sentit de 'de seguida'.
(..) per les terres de ponent és -o era- prou habitual, si bé és un mot desprestigiat i molts parlants l'eviten, i els més joves en prescindeixen.


Anna Montserrat Ciurana ens diu:

La gent de la meva generació coneix i fa servir alego, a l'Alt Camp en el sentit de de seguida, no d'aviat/d'hora: "alego vindré" (no pas "va arribar alego"). (..) la forma està documentada en bona part de l'occidental, a més del tarragoní. També a les Terres de l'Ebre em consta que té més el sentit de d'hora ("va arribar alego", però mai quantificat: *"va arribar molt alego"). Concretament a la Sénia és viu en les generacions més grans.
 A les actes del XXIII Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica (2000) vaig publicar un article sobre pervivença de formes lèxiques patrimonials de l'Alt Camp i en parlo breument.

I la Mar Massanell ens comenta que no falta gaire per l´aparició del volum VIII de l´Atles Lingüístic del Domini Català, que inclourà la paraula 'aviat'. O sigui que de tot plegat tornarem a parlar, tard o d´hora -existeix cap dialecte on es digui tard o alego?-


 NOTA


 1.- Pompeu Fabra, Conversa filològica 405 (negreta nostra):  Adés indica «un moment molt pròxim a l’actual», i és el verb que determina si aquell moment és anterior o posterior al moment present. (..) La llengua té prou adverbis i expressions adverbials que designen inequívocament el futur o el passat perquè constitueixi un defecte que un determinat adverbi pugui designar adés el futur adés el passat. I sobretot la llengua no guanyaria res que, perquè adés designa un moment pretèrit, el rebutgéssim per a la designació d’un temps futur substituint-lo per l’horrible alego (..)

 Aquesta proposta d´estàndard oral per les comarques del Baix Ebre i el Montsià el dóna com a paraula “a evitar” i a substituir amb aviat o prompte


pel que fa a l´etimologia, vegem què en diu l´Anna Montserrat, citada també al cos de l´article.


   Anna Montserrat Ciurana; Pervivència de formes lexicals patrimonials de l´Alt Camp...