desig de mar

  En anteriors entrades vam parlar de com els barris genovesos de San Pê d´ænn-a i Sestri Ponente van perdre l´accés al mar. Cornigén és un altre antic municipi de pescadors que ja no és ni municipi -degut a l´annexió a Gènova el 1926- ni de pescadors -va perdre les seves platges durant un fort període d´industrialització-.

Pengem aquí dos textos relacionats amb el municipi. El primer és aquest:

De spésso i figeu (..) se bolâvan sott’a-i schéuggi a rachéugge i móscoli (..) pöi, ànno dòppo ònno, l’é arivòu l’indùstria ch’a l’à trasformòu Sàn Pê d’Ænn-a inta Manchester italiànn-a, coscì fàbriche e pòrto se son mangiæ a spiâgia, cómme l’é sucèsso a Cornigén e a Séstri V’aregordæ o Castéllo Ràggio de Cornigén? Tànti de niâtri l’àn vìsto sôlo in fotografîa, perché l’àn caciòu zù pe fâ pòsto a-o stabiliménto de l’Italsîder a-o prinçìpio di ànni 50 (..)  Ebe Buono Raffo

Els nois es capbussaven sovint sota els esculls per recollir musclos. (..) Més tard va arribar la indústria que va transformar Sàn Pê d´Ænn-a en la Manchester italiana; fàbriques i port es van menjar la platja, tal i com va passar també a Cornigén i a Séstri. Recordeu el castell Ràggio de Cornigén? Molts de nosaltres l´hem vist només en fotografia, perquè el van enderrocar per fer espai per l´establiment de l´ Italsîder a començaments dels 50.(..)

 El Castello Raggio

En un diari de Cornigén que inclou articles en "dialecte" hem trobat el segon, escrit per un col.laborador nascut fora de la vila; l´objectiu del text és donar la benvinguda als immigrants que han arribat els darrers anys a Cornigén, i ho fa recordant el seu primer dia a la localitat i al mar.

O l’êa stæto lê che o depoidisnâ de quello meximo giorno o m’aveiva invitòu a fâ in gîo in barca con di âtri seu amixi(..) s’êan portæ apreuvo ‘n seu cappo, o sciô Barbaneigra. A noâtri ne vegniva d’istinto de parlâ in zeneize, però, pe a poia che le o no capisse, çercâmo de esprimise in italian. O l’êa stæto lê stesso a dîne de no fâ    caxo a lê, che o ne capîva beniscimo e ascì che o nô parlesse, ghe gustâva sentî descôrî da chi o saveiva fâ.(..) Aveivan pigiòu pe câxo ‘n porpo, ch’o s’êa arecoviòu in sce ‘n rappo de moscoli e êan stæti tutti d’acördo de dâmelo comme regallo de benvegnûo a Cornigen (..) Se a distansa de squèxi çinquant’anni, me vegne a coæ de contâ quello che l’è sucèsso o   primmo giorno da mæ vitta inte sta delegaçion, l’è perché ò avûo ‘n mâvigioso inpatto co-a gente de chì.

Havia estat ell qui en acabat de dinar d´aquell mateix dia m´havia convidat a fer un tomb en barca amb altres amics seus (..) havien portat amb ells un dels seus caps, el senyor Barbaneigra. A nosaltres ens sortia instintivament parlar en genovès però, per por que ell no ens entengués, miràvem d´expressar-nos en italià. Va ser ell mateix que ens va dir que no patíssim per ell, que ens entenia perfectament i que, tot i que ell no el parlés, li agradava escoltar qui sí el sabia.(..) Havien pescat un pop que havia quedat enganxat a un grapat de musclos i tots havien estat d´acord a donar-me´l com a regal de benvinguda a Cornigén. (..) Si a 50 anys de distància em venen ganes d´explicar el que va passar el meu primer dia a la localitat, és perquè vaig tenir una meravellosa trobada amb la gent d´aquí

                                                  

                            ************************************************                       

 Una de les dues paraules que destaquem d´aquests textos és  Coæ (pronunciada kwE:), que significa 'ganes' (it. 'voglia'). Ens va tenir intrigats fins que no vam comprovar que la variant dels dialectes de ponent era cuvea; com en aquest proverbi de Ventimiglia: 

 avé cuvea de teta de sciüpia 'desiderare cose stranissime e impossibili ad avere' (L´irunia int´u nostru parlà)

  aquesta forma és gairebé idèntica a la del català antic cobea1, amb el significat de 'cobdícia' -vegeu per exemple les dues frases que recull l´Alcover-Moll:  Senes urgul, senes mala cobeeza, Hom. Org. 2 vo. Per enueja ab cobea e ab engan,Llull Gentil 155n. (..)Etim. del llatí *cupĭdĭtĭa

pel que fa a l´ occità: cobés, -esa, adj. et s. Cupide, convoiteux; envieux; avare. Dér. Cobesejar, convoiter; envier, désirer vivement. cobesença, cobesi , convoitise, cupidité; envie, avidité. étym. L. cupidus. 

Al final de l´entrada penjarem, a manera d´apèndix, el que va escriure Raynouard sobre les diferents variants del nostre mot

 1.- Encara avui dia sentim de tant en tant en contextos no formals el verb cobejar, i sobretot el participi cobejat/da. Però és més habitual la variant cobdícia  f. Apetit desordenat de riqueses; cast. codicia. Mas sols del offici tenint gran cobdícia, Passi cobles 73. Castiga'ls mals, refrena la cobdícia, Somni J. Joan 2680.Per copdícia de tan reluit or, Alegre Transf. lxli.     Var. form.: cobeea, cobea, cobeesa.     Etim.: del llatí cupĭdĭtĭa, mat. Sign.

Si algú es pregunta si cobdícia és un cultisme, el DIGEC li mig aclareix el dubte: 1354; forma mig sàvia del b. ll. cŭpĭdĭtĭa

Així doncs sembla que es tracta d´una paraula que va passar a tenir un significat atenuat i no necessàriament negatiu: 'ganes, desig'. Un cas semblant al d´enveja en català: al costat del significat principal ('invidia') es va desenvolupar (i diríem que ja gairebé s´ha perdut) el de 'desig'.    La paraula genovesa ha patit canvis fonètics tan grans que la seva forma actual no només ens van desconcertar a nosaltres: encara ara hi ha genovesos que l´escriuen sense respectar-ne l´etimologia (ho veiem a la imatge de més avall), i al segle XIX el genovès Carlo Randàccio la va creure derivada del llatí 'comedere' i emparentada amb el castellà 'comer'      Giuseppe Flechia al Giornale Ligustico va criticar amb certa contundència l´etimologia del Randàccio, i va afegir:   Nelle Rime genovesi dei secoli XIV e XV (..), e nelle Laudi Genovesi (..)del sec. XIV, nonché in certe varietà del dialetto parlato (..) oggidì, questo cuae si trova sotto la forma di covea, e questo risponde al lat.cupedia (..), «immodicus cupediarum appetitus» , nel senso appunto didesiderio, voglia, onde l’aggettivo coveoso (desideroso,voglioso). Nel dialetto monferrino abbiamo queja (..) Més d´un segle més tard Coæ segueix sent la paraula habitual per designar el que en italià diuen 'voglia' (i així per exemple, la sentim en boca del jove rapper Mike from Campo).  Com a curiositat: en el primer link de la segona part d´aquest article apareix l´exemple següent: Coæ de lòâ, sâtim'adòsso, lòua ti, che mi no pòsso. ║ Voglia di lavorare, saltami addosso, lavora tu, che io non posso. Aquest proverbi al.lusiu a les poques ganes de treballar (i potser -perquè no?- a passar l´estona sense fer res a la vora del mar), té moltes variants en diferents dialectes d´Itàlia; p.ex milanès  Voeuja de lavorà saltom addòss che mì me spòsti = Voglia di lavorare saltami addosso che io mi sposto                                                       http://www.sergiomarini.it/voglia-lavorare_001.jpg                                        ***************************************  L´altra paraula que destaquem és móscoli 'musclos'. Derivaria de mus 'ratolí' -etimologia no totalment demostrada- però ara ens interessa perquè fa unes setmanes va ser protagonista d´un incident que demostra, un cop més, la fragilitat institucional en què viuen les llengües minoritzades. Se´n va fer ressò fins i tot l´Acadèmia de la llengua italiana:    In Liguria le cozze scalzano i muscoli i genovesistes com l´Andrea Acquarone:    Moscoli e lengoe Aquí un text on conviuen en harmonia les dues paraules, móscoli i cozze.   Aquest darrer text parla del municipi de Laigueglia. Laigueglia (que no tenim clar si en lígur és Lengueggia o L´Aigheuja) és una població costanera que va ser repoblada per catalans. Hi trobem una de les típiques torres de guaita semblant a les que trobem a pobles catalans com Cambrils  A l´esquerra Laigueglia, a la dreta Cambrils (fotos de Wikipedia)         APÈNDIX.  Si algú vol variants, aquí en té unes quantes:                 François Raynouard; Lexique roman ou Dictionnaire de la Langue des Troubadours

 Potser us pot interessar també : http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2014/11/a-mnn-de-san-pe-dnn-a_16.html 

http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/03/anxoves.html