dilluns, 24 d’octubre de 2016

peix porc o peix mul? (I)


  Una de les pàgines de la xarxa que més fem servir a l´hora d´escriure aquest blog és la dels lígurs de la Cumpagnia d´i ventimigliusi; farcida de documents i d´informació, és de les millors que es pot trobar a Internet. Però durant unes setmanes no hi vam poder entrar i ens vam tèmer el pitjor.
 Per sort el que passava és que l´estaven renovant. De manera que ara tenim una nova web -que, però, no sembla tenir gaire moviment de moment-

http://www.cumpagniadiventemigliusi.it/

 i a més a més encara podem consultar l´antiga


i podem seguir fent-la servir, com farem en la segona part d´aquesta entrada 


Al Mediterrani hi ha diferents menes de llisses -algunes ja descrites per Rondelet- però els pescadors de Cambrils amb qui hem parlat només distingeixen la galta-roig (o la galta-roja), o bé aquesta i la ll. llobarrera, anomenant les altres -és a dir, les que no tenen bon sabor- amb el nom genèric llissa blanca o senzillament llissa. Les veiem a sota
















 -Mugil cephalus; té el cap desproporcionadament gros i les parpelles greixoses. en català, llissa llobarrera
 -liza ramada sembla la sama de Rondelet -però ni Cuvier ni Moureau ho confirmen. Sí ho fan llibre La parla de Palavas. SAMA:vx fr.same:Muge pointu (mugil ramada)(..) lessa (però més avall veiem que sama/lessa habitualment és aplicat a una altra mena)
 -Liza aurata. Té una taca daurada a la galta i el cos viscós. Galta-roig Sembla el muxos grec -tot i que, com recorda Cuvier, Aristòtil el considera llissa de mal sabor, cosa que contrasta amb l´opinió de qui l´ha tastada-
 -Chelon labrosus. És una de les espècies de llissa amb llavis grossos. A la propera entrada veurem que al Llenguadoc i la Provença sembla ser anomenada llissa i sama. Sembla com si de vegades només fos considerada una variant de la ramada.
Galta-roig: destacable aquesta manca de concordança de gènere gramatical entre l´adjectiu i el substantiu (ja sigui aquest galta o llissa). Vegeu el que en diu Miquel Duran (p. 228) En altres llocs -per exemple a la costa occitana mediterrània- sembla prevaldre la versió femenina.

Tinguem en compte que totes les llisses, a més a més, tenen una tendència a moure´s per aigües brutes: La dénomination (..) repose sur l’idée que ce poisson vit dans les «mucosités»,(..) Selon E.de Saint-Denis (1947,p.67),ils fouillent dans la vase llegim aquí. I que el mal sabor de L.ramada potser ha estès a les seves cosines germanes la fama de peix dolent

                      Pêcheur au pays des rascasses

 En dues entrades -la primera més "clàssica", la segona més dialectal- repassarem algunes de les denominacions que ressalten algun dels trets aparentment repulsius de l´animal.


  Esquerra: una llissa al port de Cambrils; la tornarem a trobar a la propera entrada, però ja us avancem que no cal que patiu per ella: està ben viva. Dreta: no tenim ni idea si el nom d´aquest barca té a veure amb el que hem vist que és una de les denominacions de la llissa, però aquí queda la foto



 La denominació francesa mulet (sicilià Mulettu) és habitualment posada en relació amb el nom del moll, surmulet. El qual, però, és un peix molt diferent de les llisses -és el peix que apareix en una de les dues imatges de la capçalera del blog- En un famós text, Paul Barbier els va fer derivar tots dos de mul -la part més important del text, el resum final a la dreta-



Ja vam veure aquí que una denominació “dialectal” italiana d´un altre peix de cap prominent, el joell o cabeçuda, és muletta

El Trésor accepta parcialment la tesi de Barbier -veu influx de mulus sobre un originari mullusaquest mullus sovint se´l considera derivat d´un gr. myllos  Syn(..) de muge.(..) doré,lippu (..) lat.mŭllus «id.(..),avec infl.(..) de mulus (..) l'aspect de ce poisson évoquant la lourdeur (..) du mulet. Cf.R.Ling.Rom (..) 1911

French mulet,(..) from Latin (..) mullus "red mullet," from Greek myllos a marine fish,(..) from PIE *mel- "of darkish color"(see melanin) http://www.etymonline.com/index.php?term=mullet 

explicació de la Treccani és ja gairebé la contrària de la de Barbier: tant mulet com surmulet venen de mullus, nom del moll

muléttolat.Mullus, che indicava però la triglia; la stessa origine e trasposizione di sign. ha il fr.mulet]-Nome livornese e siciliano di alcune specie di muggini

Una mena de resum de la mà de P.Chantraine; a sota del seu text, exposem els dubtes que tot plegat ens genera

Problemes varis :

1.No està clar quin peix és el μύλλος grec; pot ser la llissa o un corball (Μυλοκόπι en grec modern; vegeu aquí. Derivat de 'mola':μύλη/+-κόπος (<κόπτω) afirmen aquí). D´altra banda, tal i com hem vist al text de Chantraine, Oppià el va citar amb les trigles -moll-, però no sembla que gairebé ningú identifiqui myllos i moll. Només hem trobat aquest cas, on es fa una primera identificació myllos-trigliai (molls) que desapareix unes pàgines més endavant 



George DUNBAR; A new Greek and English, and English and Greek Lexicon
(1840)

En apèndix tractem breument el tema

2 Com seria aquest grec myllos descriptiu de la llissa -o del corball?

3. el suposat continuador de μύλλος, el llatí mullos, no va designar la llissa i sí un 3er peix, el moll En el cas del mullos llatí sí sembla haver-hi una referència clara al color; de l´obra clàssica de Plini:


  En el cas concret del moll, un altre dubte: si aquesta altra tesi de Barbier  sobre el prefix sur-, és correcta,en el nom surmulet hi podria haver una múltiple referència al color ('groc fosc negrós'
una altra hipòtesi per tot plegat -i una explicació de l´origen del mot castellà salmonete, aquí:
 MULLUS Salmonete (Mullus Barbatus): «En catalán Moll». (..) Del francés surmulet, compuesto de mulet, diminutivo de MULLUS 'salmonete'; probablemente sal- de *sor, del lat. SAURUS 'jurel'.(..). En Viera y Clavijo46 se nos dice: «Pez llamado también trilla en castellano [...]. Los franceses le dan el nombre de surmolet, tomado de la voz latina que, corrompido, ha venido a decirse en castellano, salmonete».   http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/16/29/06anaya.pdf


De la lectura d´aquest article sembla deduir-se que el nom grec va ser reinterpretat com descriptiu del moll, però que en origen podria haver indicat la brutícia d´un altre peix -la llissa, segons l´autor-
Mullus  indica un tipo di pesce marino che può comparire anche nella forma mulus: per etimologia popolare fu accostato a mulleus color rosso porpora”, ma in realtà si tratta di un prestito da greco µύλλος  “muggine”. In ogni caso sia mulleus sia µύλλος sono esiti della radice *mel - il cui significato originario doveva essere “macchiare, sporcare” ma che è poi andata ad indicare colori anche molto diversi.


el text continua recordant el vincle que va establir Isidor entre mulleus i mollis, 'tou' : Isid.Etym(..) fornisce questa paretimologia:Mulus vocatus, quod mollis sit. Etimologia en principi incorrecta que tornem a trobar més avall en un altre autor medieval. En tot cas mollis sembla provenir també d´una arrel *mel, que desconeixem si és la mateixa que l´arrel cromàtica


Això resoldria el problema 2 i a mitges potser el 3, però que la qüestió 1 no està clara -tot i que l´autor del text dona per feta l´equivalència  μύλλος-llissa-, i que hi ha dubtes al voltant de μύλλος ens ho demostra potser el fet que wp no té encara article dedicat al mot

  Altres paraules similars però no basades en l´arrel cromàtica –mel potser són d´alguna manera descriptives d´algun tret de les lisses -i recordem que més amunt també hem vist una possible etimologia de l´actual denominació grega del corball basada en 'mola':  
μύλλον,τό, lip,(..) mυλλός (A),ή,όν,Aawry,crooked,(..);squinteyed,(..) μύλλος,ὁ,an edible sea-fish, prob. Sciaena umbra,(..);cf.(..), πλατίστακος  
l´entrada de Chantraine sobre aquest μύλλον (plural μύλλα) 




 Però ja des de l´edat mitjana semblava que es distingís entre el mullus -moll- i el mulus -que viu al llim. Al menys així ho va fer al s.XIII, Albert el Gran:
 
https://archive.org/stream/albertusmagnusde00albe#page/1538/mode/2up/search/mullus 

                               la 1ª atestació del nom -en normand medieval- té la forma mul 
                  Guillaume de Saint-Pair; Le Roman du Mont Saint-Michel     Més referències medievals Aquí

Tot plegat complicat: podria ser que l´ictiònim grec s´hagués aplicat en llatí al moll perquè va ser apropat a mulleus -ja no 'tacat' sinó vermell fosc- i reinterpretat com descriptiu d´aquest peix; i que llatí mullus hagués estat interpretat al seu torn com descriptiu d´un altre peix, la llissa,de complexió basta. 
 Però potser, veient el text d´Albert el Gran, mulus, nom de la llissa, és independent de μύλλος i de mullus. Això obre una altra possibilitat que veurem a la propera entrada


 APÈNDIX
La qüestió de la identificació dels animals marins dels textos clàssics (p.e. d´Aristòtil) és tan apassionant com complicada. Les obres perdudes o amb llacunes, els diferents manuscrits, o el fet que autors grecs o llatins parlessin de peixos que es troben a les nostres costes però també sobre espècies més orientals, contribuixen a fer que tot plegat estigui ple d´incerteses. Com que no dominen prou el tema posarem només un parell d´exemples de textos que poden ser contradictoris.

A l´hora d´esbrinar l´equivalència entre un nom greco-llatí i el peix exacte, pot ser útil veure amb quins altres noms es coneixia el peix en qüestió. Vegem aquesta entrada del diccionari de Chantraine on se´ns parla d´un peix anomenat platístakos que, de nou, pot ser llissa o corball -però una hipotètica derivació de platús 'ample' apuntaria cap el 2n. 






 .Comencem pel final del text: aquesta és la cita -que ve d´ Ateneu- on s´ identifica platístakos-koracinos. Aquest darrer és un peix del Nil i també, per molts autors, un corball; per Cuvier és en realitat la castanyola, un peix petit però ample 
Εὐθύδημος (..) τὸν κορακῖνόν φησιν ὑπὸ πολλῶν σαπέρδην προσαγορεύεσθαι.(..) Ὅτι δὲ καὶ πλατιστακὸς καλεῖται ὁ σαπέρδης, καθάπερ καὶ ὁ κορακῖνος, Παρμένων φησὶν ὁ Ῥόδιος Euthydème (..)dit que plusieurs appellent le coracin saperda.(..)Parménide de Rhodes dit (..) que le saperda et le coracin se nomment aussi platistaque.  http://remacle.org/bloodwolf/erudits/athenee/livre7gr.htm#308f

Ateneu té aquest altre text amb apunts sobre 3 o 4 peixos que ens semblen diferents: 1 el coracinos, 2 la llissa (kestreus) 3 un peix  μύλλος  que és el que, diu, pot ser anomenat platistakos; i mentre parla d´aquest μύλλος intercala un comentari sobre un altre peix, potser una altra llissa (xelarie,possible referència a llavis gruixuts).  Veiem però que a la traducció francesa del fragment -on fan servir un asèptic 'mylle' pel μύλλος grec- creuen que tota la sinonímia s´està fent entre el peix inicial,coracinos, i el del final -i per tant estableixen una equivalència coracinos-platístakos-myllos. Aquesta identificació també es troba a Rondelet

Δωρίων (..) τὸν δὲ κορακῖνον ὑπὸ πολλῶν λέγεσθαι σαπέρδην (..) Θαυμαστοὺς δὲ εἶναι λέγει καὶ τοὺς περὶ Ἄβδηpα ἁλισκομένους  κεστρεῖς (..) Τοὺς δὲ (..)  μύλλους ὑπὸ μέν τινων καλεῖσθαι ἀγνωτίδια, ὑπὸ δέ τινων πλατιστάκους ὄντας τοὺς αὐτούς καθάπερ καὶ τὸν χελλαρίην·καὶ γὰρ τοῦτον ἕνα ὄντα ἰχθὺν πολλῶν ὀνομασιῶν τετυχηκέναι (..).  Οἱ μὲν οὖν μείζονες αὐτῶν ὀνομάζονται πλατίστακοι,  οἱ  δὲ μέσην ἔχοντες ἡλικίαν μύλλοι   Dorion (..) dit (..) que plusieurs appellent saperda[365] le coracin(..) Il ajoute que les muges qu 'on prend près d'Abdère sont admirables (..); que d'autres appellent les mylles,[366]gnotidies, ou  platistaques,quoique ce soit le même poisson;qu 'il en est de même à l'égard du chellares,auquel on donne plusieurs noms qui ne désignent que le même poisson (..)  Mais (..) ce sont les plus grands coracins qu'on appelle platistaques, les moyens sont les mylles



            xelaries al diccionari Chantraine


 


    En aquesta traducció anglesa donen per μύλλος 'mullet', nom que en anglès pot designar la llissa (a la línia anterior: grey mullet; en altres parts del text amb mullet sembla donar a entendre el red mullet, el moll). I no queda tan clar com a la francesa que el text sobre el xelaries és una intercalació. Però el més important és que tradueix la frase final amb un The larger -sense precisar a quin peix s´està referint, si al coracinos o al μύλλος
 Dorion (..) says that (..) the crow-fish14 is by many called saperdes (..) He says, too,the grey mullets caught off Abdera are wonderful,(..) The fish called mullet,he says,are by some named agnotidia, by others platistakoi, being quite the same, as is also the chellariês; for this one fish has received many appellations (..) The larger are called platistakoi those of medium age mullets

llegint l´original grec creiem que la frase final pot ser independent de la primera, i que per tant no resulta evident la identificació  coracinos-platístakos-myllos. I, sobretot, creiem que els comentaris sobre llisses són independents dels altres i, per tant, tot i que l´equivalència platístakos-myllos sí que existeix, no està gens clar el que afirma Chantraine -que aquest μύλλος  pot ser identificat amb el mulet (llissa).


.Consultem per acabar l´obra d´un altre autor clàssic, Oppià: hi trobem un primer text molt aclaridor, on es distingeixen les llisses (Κεστρέες/κέφαλοί), que s´ apropen a rius i estuaris, dels μύλος, σκίαινα (el reig) i κορακῖνον, que sovintegen les roques; un text molt important i clarificador 

Però un altre fragment és desconcertant: es tracta del moment on Oppià descriu un peix que amaga el cap quan se sent perseguit i, no veient, creu que no és vist. Però Aristòtil havia dit que aquest peix era el kestreus -que sembla clarament la llissa- i per Oppià, en canvi, és la skiaina -clarament un corball-. Això si no s´ha de llegir a l´original, com va dir Cuvier, suaina en comptes de skiaina)
http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6243998j/f51.image.r=&rk=42918;4

 aquest suaina no sembla que hagi de poder ser cap llissa però té la seva gràcia perquè està emparentat amb angl. swine i significa.. 'porquet'


Chantraine; Dictionnaire...