diumenge, 5 de febrer de 2017

l´ombra del corb 1

 ReigCorba(ll de roca) i Corball de sorra són 3 peixos semblants; per això, un cop més, la terminologia popular n´ha intercanviat sovint els noms (pel cas català vegeu M. Duran Noms dels peixos..Vol.2 p.25) i la classificació científica va arribar a fusionar dues espècies en una sola. A sota posem alguns dels noms que semblen més difosos actualment per a cada espècie -extrets de viquipèdia- i una foto de cada peix*


Argyrosomus regius  (Perca vanloo** Sciaena aquila etc)  Català. Reig, Corb reig, Corball blanc, Corbina..  Lígur: Figařu/ Figao  Occità:Figo,Peis rei.. Italià: (Ombrina) bocca d´oro Francès: Maigre,Courbine
Sciaena umbra Cat.: Corball de roca, Corba, Corball negre...  Líg.: Crovo/Crou de Ciaza, Loca...  Oc.: Cuorp
 It.: Corvina  Fr.: Corb, Corb noir,Corbeau de mer
Umbrina cirrosa (Perca 
umbra**  Umbrina vulgaris..) 
 Cat.: Corball de sorra, Berruguet***, Reig... 
 Líg.: Ombrinn-a
 Oc.:  Caina, Daina, Ombrina..
 It.: Ombrina
 Fr.: Ombrine

 *la primera foto ve també de Vp -de fet no recordem haver vist mai un reig- Les altres dues són nostres. La del corball de roca -corba a Cambrils i l´Ametlla- la vam fer a Cambrils;
 
hi ha més peixos a la mateixa família, com aquest corball fosc -o, de nou, corba (Josep Lluís Savall; Aquell regust d'ampla llibertat (2007)

 La distinció entre corba (o corva) i corball és habitual a més indrets de parla catalana, a part dels dos que hem citat -de fet aquests ictiònims apareixen ja en un document valencià del 1324-:


un cosí pescador -Carlos Pérez- ens comenta que el color violeta al cap de l´animal és degut al fet que aquest peix "viu a zona d´alguers i freuets (barreres de roques)."

 Sobre la paraula frau Pas de vent entre muntanyes i freuet Pas sorrenc entre roques al fons marí,i la denominació genèrica Mar de la frau veg. aquí. O l´article Golf de Sant Jordi/Mar de la Frau de Viquipèdia, on en redueixen l´extensió geogràfica -aquest bocí de mar no començaria al Cap de Salou sinó més al Sud, al coll de Balaguer-.



Marcat, el coll de Balaguer. Deixeu-nos fer una mica de xovinisme: seria una pena deixar Cambrils fora de l´àmbit geogràfic Mar de la Frau, quan és potser un dels llocs on més es fa servir l´expressió




L´etimologia de freu no està clara; si frau prové de ll. frangere, aleshores curiosament està emparentat amb altres ictiònims, com fr. fretin o l´itàlic (del sud) fragàglia, que designen el peix petit
fretin 1606 menu fretin «petits poissons»(..); id. «menu peuple» (ibid.).Dér. de frait, fret,part. passé du verbe a.fr. fraindre «briser» (ca 1100, Roland, éd. J. Bédier,1247),du lat.class.frangere «casser, briser» 
fragàglia s. f. [connesso col lat.  frangĕre  «spezzare»]. – Nell’Italia merid., in senso collettivo, i giovani pesci di una determinata specie (fragaglia di trigliedi sardedi alici), o anche l’insieme di novellame di specie diverse, che è messo in vendita così mescolato, adatto soprattutto per fritture  http://www.treccani.it/vocabolario/fragaglia/ 

Fretin a Ventimiglia: A menütaglia a se ciama iscì fretìn o fritüra, e a roba tropu pecina, cun tante spine, i se ciama stranguragati.

La foto del corball de sorra és de l´Ametlla; un pescador ens va dir que a l´Ametlla els corballs es troben sovint on hi ha “barcos anfosos”


**les denominacions “perca” ens recorden que alguns naturalistes del XIX van separar S.umbra dels altres dos peixos -reunits amb el llobarro a la fam. perca. Vegem els motius al.legats per Lacépéde i també com Risso va separar els peixos:

De Lacépède; Histoire des poissons


El motiu pel qual Duhamel havia separat la corba situant-la dins la família espàrids (la família de peixos com l´aurada o el sarg) és un altre: va considerar que les dues aletes dorsals unides per una membrana són a la corba en realitat una, i als altres dos peixos dues  



dins dels espàrids, va situar la corba propera als tords
un dels molts tords o làbrids, peixos molt diferents als corballs -com veiem al text de sota el mateix Duhamel semblava ser-ne conscient-

La classificació és clarament incorrecta i la seva motivació -el fet que tant tords com la corba semblin tenir noms referits en primer lloc a aus- molt poc científica. Però genera un dubte lingüístic 


El dubte és aquest: amb comparació amb un ocell no sabem si es referia només al nom corb o si també a tord. És a dir, no sabem si va interpretar que aquest llenguadocià durdo equival a 'tord', nom que és en primer lloc el d´un ocell -en occità segons Mistral tourdre o tourdo; la denominació sembla que es pot aplicar també als pagells-. Ja Rondelet havia fet servir el nom durdo per la corba i també per un tord -i el nom genèric tourd per tota la família i per un làbrid concret-:
 

i Belon havia dibuixat dues ombrines (vegeu la berruga a sota de la boca a tots dos; el primer dibuix de fet sembla una barreja de corball de roca i sorra, potser és el quart corball que hem vist més amunt) i per una de les dues va citar el nom tordo -potser "erroni", va afegir-:


 Tord aplicat també al pagell -un espàrid-  http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=tourd

Curiosament, el DIGEC dóna com a primera accepció de 'tord' la del peix. Al DCVB la primera és l´ocell -pel cas italià o francès vegeu, per exemple, la Treccani o el Trésor-

Ja que parlem de diccionaris: en el de la llengua castellana (drae) no consta el mot 'durdo', tot i que sembla ben present a nivell regional. També existeix en euskera -sempre per designar làbrids; i ha entrat, pel que llegim, a la parla popular ezpain handiak dauzkanari esaten zaio 'se li diu a qui té llavis grossos' Fins i tot hi ha el durdo d´un conegut equip de futbol: DURDO DEL ATLETI. Durdo que por su color se asemeja a la camiseta del Athletic de Bilbao

al final resulta que els lleons eren tords


 les identificacions dels nostres peixos amb els espàrids semblen força habituals, i per exemple el nom occità Daina s´aplica no només als corballs sinó, pel que sembla, a espàrids com el déntol:
 

Més denominacions d´aquest peix: al llibre Ictionímia (publicat per la Generalitat de Catalunya) trobem aplicat a la corba les denominacions llissó i caluga blanca (caluga prové de 'cala' segons el DIGEC; però, més probablement, deriva d´un caluc 'miop, boirós' com ja vam veure); és a dir, dues denominacions que semblen conectar-lo amb les llisses. Viquipèdia dóna aquests dos noms per l´espècie en l´article sobre el gènere Sciaena (hi trobem per cert els adjectius oposats negre i blanc aplicats a aquest peix) : Corball negre, (.) corball de roca, caluga blanca, corb, llissó, reig, geperut, corbina   però l´article dedicat a l´espècie concreta els omet


*** Una variant del nom berruguet -al.lusiu a la protuberància que té el peix sota el llavi inferior- és la que va fer servir P.Torra al seu vell diccionari català-llatí
                 P. TORRA  Dictionarium sen Thesaurus Catalano- Latinus verborum ac phrasium (1640)

   Berrugat sembla que és la denominació del peix a la costa gascona; i en euskera, tota la família rep el nom berrugueta:  https://eu.wikipedia.org/wiki/Berrugeta 

 o bé, pel que llegim aquí, el rep el reig -que no té berruga sota la boca-

 Un dubte que se´ns acut al voltant de les denominacions d´aquest corball és saber si el nom provençal caino podria ser derivat del clàssic skiaina ('ombra'), d´on prové el nom de la família i sobre el qual parlarem en la propera entrada

La denominació Caina a Marsella: Cahino. (Fr. Ombrine commune. Sc. Umbrina vulgaris). — Es lou noum que si douno pereou aou berruga. (V. aqueou mo).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada