dilluns, 10 d’abril de 2017

l´ombra del corb (i 3)

Les denominacions Corb i similars. Rondelet va citar aquests noms pel corball de roca -la corba-, i els va creure derivats del grec Koracinos -però sense vincular aquest nom amb grec Korax, 'corb'


veiem que Rondelet no relacionava el nom antic amb l´au, invalidant així el millor argument per identificar el coracinos grec amb el corball -perquè tal i com diu Cuvier, pels antics el coracin era petit, de poc valor, descripció que no s´adiu al corball; només la continuïtat en les denominacions populars hauria estat un bon indici per identificar coracinos amb corba

 Chantraine sí va donar per bona la connexió amb corb al seu diccionari etimològic 






sembla que el tema de l´etimologia de coracino va arribar a crear fins i tot una certa polèmica. Paolo GiovioLibro ... de' pesci romani (1560








per Cuvier el coracinos grec és un altre peix, el que en cat. anomenem castanyoleta. Per arribar a aquesta conclusió es va basar en les descripcions clàssiques però també en les denominacions itàliques meridionals


alguns noms actuals de la castanyoleta i peixos similars són, per Cuvier, descendents directes del nom clàssic.  




El problema és que també sembla haver-hi noms  d´aquesta mena (i als mateixos llocs de fet) aplicats a un corball -el de sorra, l´ombrina-

Un altre problema: si el chromis és S.cirrosa resta el dubte de per què Ovidi el va anomenar immunda Chromis 

Cuvier va ser-ne conscient -els corballs dificilment podien tenir tan baixa consideració- i va hipotitzar que es tractava d´un altre peix anomenat també chromis.

Tot i ser un peix amb mala "reputació", la castanyoleta és la protagonista d´una famosa cançó

cançó napolitana                                  Lo Guarracino che jeva pe mare/le venne voglia de se 'nzorare/se facette no bello vestito/de scarde de spine pulito pulito
Il guarracino che andava per mare aveva voglia di sposarsi. Si mise un bel vestito di squame e di spine, pulito pulito



la teoria de Griera sobre l´origen del nom corba(ll), ben diferent 
          Griera; Els noms dels peixos (Dins Butlletí de dialectologia catalana, 1923)

-i a més aplicada al corball de sorra, que no té l´esquena tan boteruda com la corba- 

                             **************************  

Lacépède sí va creure en la connexió coracinos-corb, i va considerar que les denominacions populars i científiques al.lusives al corb haurien de ser aplicades només a S.umbra -la corba-



efectivament tenia motius per lamentar-se que no fos així: molts naturalistes abans i després d´ell van aplicar aquests noms a l´altre corball -o millor dit, van donar testimoni de com la terminologia popular els hi aplicava- Recordem els noms que va citar Bonaparte i afegim també els de Cuvier i els d´un text més recent


 Noms vènets de la corba i el corball: http://www.visitmuve.it/wp-content/uploads/2013/07/TEGNUE_WEBpart3.pdf 


Veiem per tant aplicats al corball de sorra noms com corvina, corvo, corvetto... i al final del llistat de Cuvier un chrau, que sembla també una variant de 'corb' -s´assembla per exemple al ventimiglès crou que designa tant el peix com l´ocell (la corba és Crou de ciaza, litt. corb de platja o marí; pel cas genovès cf. el Casaccia
 Però en aquest nom que semblaria relacionat amb 'corb' Cuvier va veure un continuador del clàssic chromis: ens diu que Belon, en identificar chromis i corball de sorra, va citar un mot chrau, reminiscent del grec. .


Recordem el text de Belon -que en realitat es va limitar a citar el nom chrau, sense dir que fos reminiscent del grec Chromis 

El traductor d´Aristòtil havia establert, a l´igual que Cuvier, una relació entre chromis i ictiònims actuals -però sense tenir clar a quin peix s´havien d´aplicar els ictiònims en qüestió  


              A-G. Camus;   Histoire des animaux d´Aristote Vol. 2


El nom chromis per cert no té perquè al.ludir al color fosc, a χρώμα; la seva motivació seria ben diferent:
le nom grec est χρόμις;(.)Wood le rattache plus judicieusement à la racine χρερ. -qui noterait un grondement (.) Or,ce poisson émet une sorte de grognement ;cf.Arist.,(.)4,9,3(.):quand les maigres sont ras-semblés en troupe,ils font entendre un mugissement,plus fort même que celui des grondins.E.de Saint-Denis Ichtyologie et philologie dins Revue des Études Anciennes  Année 1945  
(Veg. També el diccionari Chantraine, a la veu χρεμετίζω)


Una explicació semblant, que sembla desvincular la denominació basada en el color negre -com el del corb- i la que deriva del soroll que fa el peix (això sí: reconduïbles en darrera instància a una mateixa arrel perquè el mot 'corb' segurament és, ell també, d´origen onomatopeic) Pèi coua:Corb.(C(.) Nigra) Poisson qui vit la journée dans des trous et qui profite de l’obscurité pour capturer de petits cr-ustacés (.) et des coquillages (.) Dans sa boite crânienne il possède un otolithe (.) qui (.) lui a valu le surnom de «pèi coua» qui signifie poisson coassant (.).On l’appelle aussi Corbeau à cause de ses (.) nageoires bordées de noir


Encara trobem, però, textos actuals on sí semblen considerar que el mot clàssic és una al.lusió al color del peix:

Chromis, (χρόμιος): Chromis chromis (L., 1758) è la castagnola (..) ma tale ipotesi lascia qualche perplessità; un’alternativa potrebbe essere un’altro pesce dai colori vivaci, come avviene in molti Labridi, o il sinonimo di coracinus (vedi) http://www.gioenia.unict.it/bollettino/bollettino2012-n374/full_papers/Aquatilium_Natura.pdf



 Aquí acaba la "trilogia del corb". En previsió que tant qui llegeix com qui està escrivint s´hagi pogut perdre amb tants noms, un petit resum d´equivalències clàssiques

Chromis
Per Rondelet és la castanyoleta Duhamel fa notar però que el dibuix de Rondelet no correspon a aquest peix (no té la cua forcuda com la castanyoleta)
Belon– corball(ll de roca)? de sorra?
Cuvier– possiblement el corball de sorra (però va fer servir el nom per la denominació científica de la castanyoleta: Chromis castanea)
Saint-Denis– reig (i és el mateix chromis d´Ovidi, tot i l´apel.latiu inmunda)
Skiaina
(ll. Umbra)
Rondelet – corball de sorra
Belon– reig
Cuvier – corba(ll de roca)
Saint-Denis– Corball de sorra
coracinos
Rondelet (i Lacépéde etc)– corba(ll de roca)
Cuvier– castanyoleta
Glaucus
Belon– Corball de sorra (o segons Cuvier c. de roca)
Cuvier–Reig
(Rondelet–Palomida; Saint-Denis-un tauró, Squalus glaucus)
latus
Rondelet–reig; Cuvier ho va veure probable