divendres, 14 de juliol de 2017

Jump for your life

 Dissabte 1-7 es va celebrar a Cambrils la festa de l'ormeig; enguany vam ajudar a recollir la sàrcia des de la platja i no vam fer cap foto de l'esdeveniment; una pena perquè hauríem pogut recollir gràficament un fet sempre espectacular: la sàrcia havia envoltat una mola de llisses, i a mesura que l´artet s'apropava i s´anava tancant, la majoria van anar saltant fora i es van poder salvar. Bravo per elles.
 (per compensar la manca de fotos d´aquest esdeveniment concret, al final de l´article en penjarem dues -fetes també a Cambrils- que no hi tenen a veure directament, però que, estranyament, ens van sortir més o menys bé)








 la foto, prestada per una familiar, és llunyana i s´hi veu poca cosa; però la taqueta blanca a la dreta segurament és una llissa saltant cap a la salvació. A sota, una llissa, ara al moll de Cambrils, que també es va salvar -en aquest cas gràcies al pescador que la va deixar tornar a casa-




 De quina de les vàries espècies de llisses es tractava concretament? No ho sabem; i encara que ho sabessim, potser no sabríem atribuir-li amb seguretat un nom popular. I és que els noms catalans de les llisses són si fa no fa els mateixos però en funció del diferent indret geogràfic - o de vegades en un mateix indret, com sembla ser el cas alguerès- una denominació pot arribar a designar gairebé totes les menes. Ho veurem sobretot en el cas de mújol, que si bé no acostuma a designar tota la família (com sí poden fer per exemple muge/muggine/muzao en francès/italià/lígur) acaba sent aplicat segons el lloc a totes les llisses

  Per en Miquel Duran el mújol és la llissa de cap gros -o llobarrera, Mugil cephalus- i la llissa (vera) és una de les de llavis gruixuts; és l'opinió més habitual -vegeu el primer i segon text a continuació; el cas occità és semblant (però ja vam veure diferències a l´hora de fer servir el mot lissa, aplicat de vegades a la llissa de cap pla i d´altres a la de llavis gruixuts) 
 Però al tercer text mújol és el galta-roig (això sí: el text recull també l´equivalència mújol-M.cephalus). Al quart és la de cap pla. Al cinqué és la llissa de llavis gruixuts. 




R.Caria; El lèxic dels mariners algueresos (2010)



    A.Griera; Els noms dels peixos...(1913)











Alfred Ayza; La pesca en la València del segle XIV (dins la Revista l´Espill 17 1983)


un altre text, on, després de recordar que llissa vera és el nom habitual de M.chelo, se´ns diu que tant llissa com mújol poden designar M.cephalus -la llissa llobarrera:




les llistes antigues de noms de peixos no ens ajuden gaire: o apareix el nom llissa o el nom mújol -o tots dos- però sense especificar trets distintius de cada peix- 

                Robert Cuellas  Campodarbe; El ́Llibre de Costums, Privilegis i Ordinacions ́ de la ciutat de Balaguer (2012)



Al vell diccionari de Pere Torra mújol és M.cephalus -però sembla que el nom llissa sigui pel cap-pla- 


el que diu el DCVB:
MÚJOL || 1. m. Peix de l'espècie Mugil cephalus, semblant a la llissa, LLISSA LLÍSSERA f. || 1. Peix acantopterigi de diferents espècies del gènere Mugil;

en canvi en aquest text antic provençal parlen de mujols i  calugas
Ja que ha sortit el terme caluga, també present en algunes localitats catalanes: el que sí sembla clar (vegeu el cinquè text penjat més amunt) és que l´aplicació de l´adjectiu 'negra' i 'blanca' es fa sempre a aquestes dues espècies concretes:
                 M.Alegre, J.Lleonart, J.Veny; Espècies pesqueres d´interès comercial (1992)



  Fem un petit salt -mai millor dit- a la Sardenya: en aquests vocabularis sards lissa i muggine són sinònims intercanviables. I en un altre text, el que pengem a sota, el naturalista sard va dir que no era capaç de distingir les diferents llisses, i que els pescadors ho feien tenint en compte... la manera diferent de saltar de cadascuna

                                      F.Cetti; Storia naturale di Sardegna (1774)



des de fa uns poquets dies Cambrils ha recuperat la subhasta de peix -després de 17 anys de no fer-ne. A la pantalla veiem el preu de venda de les llisses i no podem evitar preguntar-nos: quina llissa en concret?    potser la resposta la tenim en la mateixa imatge perquè el nom apareix en plural: 'llisses' 





 Ja vam veure que el nom francès del moll -surmulet- de vegades és posat en relació amb alguns dels noms per les llisses -per exemple mulet-



 
L´escórpora és, en certa manera, l´antítesi de les llisses: no salta ni neda, i s´està a l´aguait esperant la seva presa. Però ens permetrà acabar l´article amb un to pseudo(melo)dramàtic, perquè aquesta va deixar que ens hi apropéssim tant que gairebé en vam poder tastar el verí



 Edit 26-7: des de Cambrils ens envien (gràcies Gerard M.!) un video de Canal Reus que recull imatges de l´esdeveniment. Durant uns segons -des 40 al 43- veiem les llisses volar.


Més informació sobre la festa de l´ormeig a:

https://es-es.facebook.com/larjau.velallatinacambrils/

articles relacionats: