dimecres, 23 d’agost de 2017

La Storia naturale di Sardegna

 Text dedicat a l´Oleguer, un xiquet de Cambrils que fa uns dies va ser espectador involuntari de coses que mai haurien d´arribar als ulls d´un nen


En alguna entrada anterior hem citat la Storia Naturale di Sardegna de Francesco Cetti

La part on tracta els peixos data de 1778


en aquesta i alguna altra en seguirem parlant, perquè és un text interessant -també per qüestions lingüístiques. 

Comencem amb un fragment que mostra un cop més com la qüestió dels noms dels peixos pot arribar a ser d´enrevessada. Es tracta del nom de l´escòrpora més gran -anomenada en alguns indrets cap-roig-


Aquestes van ser pescades a Cambrils. Es tracta d´un peix que només veurem si les barques en porten, perquè no viu a zones superficials

 Segons Cetti -i la seva explicació va ser recollida per Cuvier i Valenciennes- el nom capone aplicat tant al nostre peix com a l´organo, és a dir als tríglids- era una referència al cap gros









 una lluerna (tríglid), capone a molts llocs d´Itàlia
en realitat sembla acceptat que el nom dels tríglids és una referència al cap però que cap(p)one aplicat a l´escórpora prové del mot que designa un gall castrat; en occità el nom del peix és capón (capoun; cf. cat. capó, que és justament la denominació algueresa del peix; per noms castellans semblants vegeu aquí). De fet en occità un mot similar aplicat al cap tindria en tot cas el significat contrari: 'cap petit'
http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=capoun 
 Text de Rondelet, on Cabote -nom de la lluerna- (en un altre fragment parla de cabot aplicat a una llissa-), sí és una referència al cap gran (vegeu també aquí a sota el text de Bonaparte); veiem per cert que algunes denominacions de tríglids deriven també de la comparació amb la gallina o altres aus -en algun text hem trobat la hipòtesi que el pas en la denominació d´aquests peixos ha estat capone ('cap gros')cappone (ara amb dues 'p' i reinterpretat com a 'gall castrat')gallina. En aquest altre vocabulari sard la denominació capone amb una 'p' és de nou la dels tríglids i amb dues la de l´escórpora, però hi trobem per aquesta segona algun cas aïllat de nom capone.
D´altra banda en aquest article veiem com algunes denominacions de l´anguila que semblen derivar de 'cap' són en realitat vinculades també al concepte de la castració


  
Tornem a l´escórpora: en català una de les denominacions és també una clara al.lusió als galls/gallines: polla, mot que té com a significat primer el de 'gallina jove'    
En Miquel Duran, sempre una referència per nosaltres, sembla no tindre clar què motiva la comparació amb l´au, i a pàg 245 del seu llibre diu: "la motivació d´aquests ictiònim no és evident (..) la carn de pollastre i la de polla tenien una valoració molt alta, valoració que encara té el cap-roig".

 A d´altres llocs, en canvi, trobem una explicació que sembla la bona:

Per tant tenim d´una banda uns noms, els dels tríglids, que sí semblen ser referència al cap gran, i uns altres -els de la nostra escórpora- que provenen d´una comparació amb el gall. Però algunes fonts com l´enciclopèdia Treccani ens "compliquen l´existència" i si al text inicial d´aquest post es feia derivar tots dos tipus de noms del concepte 'cap gran', per l´enciclopèdia italiana en canvi la denominació de l´escórpora però també la de les lluernes provindrien totes dues del concepte 'gall castrat'


capóne1 s. m. [accr. di capo]. –1. tosc. Testa grossa, testone (..) 2. Forma diffusa in varie regioni per  cappone, come nome di pesci;
cappóne1 s. m. [lat. *cappo -ōnis per il class. capo -ōnis]. – 1. Galletto castrato in età giovane (..). 2.  Nome di varie specie di pesci della famiglia triglidi e, in Liguria e Toscana, anche dello scorfano.

A la Ligúria  (on no hi ha consonants dobles) l´anomenen capùn; a Ventimiglia de vegades hi afegeixen un adjectiu russu ('vermell') que en principi no caldria per distingir-lo de l´altra escórpora -anomenada rascàssa-. Veiem també, per cert, que tot i que el nom provingui segurament del concepte 'gall castrat', la referència al cap gros de l´animal és inevitable
      http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 
                              
                                               **********
La interferència del castellà és constant en català i, tot i que la gent de mar té clar que el nom polla no prové del significat secundari que té el mot castellà ('òrgan sexual masculí'), fa uns mesos vam sentir aquesta conversa a Cambrils:
 -Turista català assenyalant una polla pescada per un tresmall: quin peix és aquest?
 -pescador, somrient: en castellà corbacho
 -turista, desconcertat:  ...?! no té nom català?
 -pescador, ampliant el somriure: en català polla

 creiem estar segurs per cert que el mot que va fer servir el pescador és corbacho, però el nom castellà més habitual sembla cabracho. De fet els noms a la llotja de Cambrils són cabracho en cast. i un pudorós escórpora en català 

 aquí a sota un tema "investigable" perquè la veritat és que se´ns escapa totalment perquè el nostre peix rebria a punts de la Ligúria el nom 'besuc'




                                             *************************************


  El segon fragment que veurem avui del nostre llibre és només una curiositat precisament al voltant del gentilici 'sard'



el fet anecdòtic consisteix en que a la Sardenya, com a gairebé tota la Mediterrània, conserven un nom derivat directament de l´originari sargos; i en canvi a alguns llocs de Catalunya el nom ha acabat reinterpretat i confós amb l´adjectiu sard





 i aquesta altra foto presa també a Cambrils ens podria suggerir un comentari pseudo filosòfic: aquest sard i aquest moll es creuaran però no es trobaran mai. Però sobretot ens porta al cap una cita clàssica (i dubtosa) d´Aristòtil on diu que el Sard es menja el moll: la veritat no sembla que el de la foto -una cria, això sí- estigui gaire per la feina



 

Aristòtil; Història dels animals, traduida per A.Camus


Per acabar una importantantíssima descoberta científica: als sards -els peixos, no els habitants de la Sardenya- els fascinen les nostres xancletes