dijous, 19 d’octubre del 2017

Dos llibres, uns quants peixos, i un munt de guàrdies civils

Dos llibres recents: Paraules en l´espai.. de Joan Veny, i Llengua i pàtria de Joan Coromines. 

Els llibres del lingüista dialectòleg mallorquí darrerament semblen girar al voltant d´uns mateixos temes i ser una mica auto-referencials, però són sempre una delícia -i aquest conté a més a més uns interessantíssims mapes.  El segon llibre és un recull pòstum de cartes de Coromines que inclou apunts lingüístics però també reflexions polítiques que són de triste actualitat (i d´altres, com les que parlen sobre la immigració castellana, que creiem afortunadament superades)

Però a més a més resulta que tots dos libres inclouen alguna referència a ictiònims, que són les que veurem aquí. Del llibre de Veny:

















derivats de varia són també alguna denominació vèneta del llobarro i els noms catalans d´altres peixos com el gatvaire o la variada 

a Cambrils vam veure durant uns dies uns llobarros pigallats que s´estaven sempre en un mateix lloc d´una platja tranquila. Veient els videos ningú pot negar que són peixos -al menys els petits- amb gran curiositat.





També és innegable que són peixos pigallats, però els vells cambrilencs consultats ens han dit tots: no és que hi hagi dues menes de llobarros, només n´hi ha un, però quan és jove té pigues. El tema donarà per un futur text on veurem que de fet alguns grans ictiòlegs van considerar que, efectivament, de llobarro només n´hi ha un.


 Del llibre de Coromines:

és sempre xocant veure el mestre expressant dubtes. O gairebé equivocant-se perquè, de fet, el mulet francès és la llissa i no és el moll -que al text rep el nom surmulet posat amb interrogant.

 Però els dubtes són comprensibles. En el seu dia ja vam veure la complicada etimologia dels noms mulet i surmulet. Podríem resumir les diferents opcions així:
  -tots dos noms vindrien de la comparació amb el mul
  -tots dos vindrien en darrera instància del nom grec de peix myllos
  -hi hauria interferència entre el nom grec i la comparació amb el mul
  -mulet 'llissa' provindria de muge -que a parts de la costa oest francesa es diu meuille- amb possibles contaminacions de 'mul'

Tot plegat complicat encara més pel fet que no està clar quin sigui el peix myllos grec 

El que veurem ara són uns fragment (la majoria traduccions de textos del món clàssic) que mostren com en anglès les denominacions semblen també equívoques -tot i que a priori en aquesta llengua el moll és el red mullet i la llissa el grey mullet-

 per començar, a alguns diccionaris el nom mullet -sense cap adjectiu al davant- designa els dos grups de peixos, llisses i molls: 

Any of various chiefly marine fish that are widely caught for food.
Families Mullidae (see red mullet) and Mugilidae (see grey mullet)

Origin Late Middle English: from Old French mulet, diminutive of Latin mullus ‘red mullet’, from Greek mullos.


en aquesta traducció d´Atheneu, el nom per les llisses és senzillament mullet.

Mullet sense adjectiu sembla de fet gairebé un nom "comodí", que una mica més endavant a la mateixa traducció serveix per anomenar un peix de riu (abramis diu l´original grec; els textos francesos tradueixen com a brème); i a continuació apareix la llissa, anomenada ara grey mullet (kestreus al text grec)
 The fishes of the Nile, if I can still recall them after many years' absence from the     country, are: (.)  mullet, (..), and grey mullet.
   (per acabar de fer-ho tot plegat una mica més caòtic aquesta base de dades  tradueix abramis, que sembla clar que només és un peix de riu, com a grey mullet: Abramis: Greek, abramis, -idos = a fish, grey mullet) 

i en un altre punt de la traducció serveix per anomenar el myllos grec (com ja s´ha dit un peix no clarament identificat): així, l´enumeració grega κεφάλου (..) τρίγλη (..) μύλλος  és traduïda cephalus (..) red mullet (..) mullet. I en canvi en una altra traducció del mateix clàssic el grec myllos queda inalterat i qui rep el nom mullet és... el moll 









un altre fragment on als dos textos tradueixen trigla 'moll' amb un simple mullet: aquí i aquíAquí alternen mullet i red mullet:


de fet, segons llegim aquí, el red mullet seria només un dels dos molls i pel conjunt de les dues espècies es faria servir el nom mullet:

 MULLIDAE, OR MULLETS. Two fish monopolize the whole  of this small subdivision — viz. M. surmuletus, our English red mullet, (..) and M. barbatus

 Per tot plegat, no resulta estrany que aquests peixos tan diferents, molls i llisses, siguin considerats per alguns autors com gairebé família.. 
 Mullus (M. barbatus), the " Red Mullet."(..) Among the Greeks, if,as seems acknow-ledged, the τρίγλη corresponds to the Mullet, its place must be accounted high from   the number of  its devotees. 
The Cestreus, or Mugil. My inclination to include this among "The Nine Fish most   highly prized " was checked in part by (..) thepossible reproach,seeing that the glories of its cousin the Mullus  had been fully recounted, of " too much one family."

tot i que d´altres s´encarreguen de destacar les diferències que els aparten
 Most of the species belong to the genera Mugil, the mullet of all English-speaking      people, although not at all related to the red mullet or surmullet of the ancient Rom-ans, Mullus barbatus.

 Occitans i lígurs (en general tota Itàlia) s´han estalviat tanta ambiguïtat, i per exemple els noms del moll són derivats de roig i del nom grec trigla, respectivament:


Text provençal  Rougié. (Fr.Rouget.Sc.Mullus).—Que pren lou rougié,n'en manjo gé, di lou prouverbi ço que voou dire qu'es un pei requis e que si vende fouesso chier. (..) 1° Rougié de roco (..). es lou pu gro dei rougié;  (..) 2° Rougié a testo plato (Fr. Rouget barbet. Sc. Mullus barbatus). — Aqueou rougié qu'es especiaou a nouestro mar, es pu pichoun que l'aoutre e soun mourre toumbo dre su sa gargamelo. 

Text lígur  Treglia veràixa, de scögliu - Mullus surmuletus A Tréglia veraixa a l’à u murru alongau (..)  E carne i sun abasta de pregiu e güstuse, delongu megliu de chele d’a Treglia barbina.  Treglia barbina, de fangu - Mullus barbatus A Tréglia barbìna a l’à u scafu cu’a furma alongà, in po’ atapìu ai lai, ch’u l’é recüvertu de scaglie de bon strepà. 

  Hem dit que parlaríem de 2 llibres però finalment en són 3, perquè no volem deixar passar l´oportunitat de saludar l´aparició d´un altre dels llibres sobre els dibuixants del Cu-cut. En l´acudit de sota veiem dos altres usos catalans del mot 'moll':


 En aquest blog sempre interessat pels aspectes lingüístics desconeixem, per cert, si l´assalt de la Guàrdia Civil a la redacció del Cu-cut es va fer al crit de A por ellos,o si encara no estava inventat.


 Dos molls de Cambrils. Però ja no es pot dir allò de que els molls van 'per parelles, com la guàrdia civil', perquè darrerament els guàrdies civils venen en mola, de 100 en 100

3 comentaris:

  1. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000196/00000099.pdf

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies ;-)

    Tan bon punt el pugui imprimir me´l llegiré. Fa molt bona pinta i a més a més em costa trobar treballs de referència sobre ictiònims gascons

    ResponElimina
  3. Idali, al voltant del tema de l´article que enllaces, he trobat un altre text, breu però interessant:
    http://pmb.bretagne-vivante.org:8090/pmb/uploads/PAB_postel_1966_45.pdf

    ResponElimina